Part de la solució

La sentència forma part del problema. No ha arreglat res, sinó que ho ha empitjorat tot encara més, amb unes penes que confirmen un divorci preocupant entre la ciutadania de Catalunya i el poder judicial.unes penes que confirmen un divorci preocupant entre la ciutadania de Catalunya i el poder judicial. Hem arribat fins aquí arrossegats per un Govern espanyol incapaç de fer política, que traspassa els conflictes als jutjats i que s’amaga darrere les togues d’advocats, fiscals i magistrats.

Les crisis sempre poden empitjorar. La ferida és profunda i, per gestionar-la, es necessiten altes dosis d’empatia i sentit institucional. En canvi, massa vegades, veiem com alguns actors dimiteixen de la seva responsabilitat, per motius inconfessables. D’una banda, ens amenacen constantment amb la llei de seguretat nacional i amb un nou 155. De l’altra, confonen el seu grup parlamentari amb un grup d’adolescents esvalotadors. I, mentrestant, escoltem en una caserna unes arengues impròpies d’un alt cap d’obligada neutralitat política.

Abans que hi hagués condemna, alguns òrgans de l’Estat ja qüestionaven que la Generalitat fos capaç d’executar-la. Ara, el Govern no té cap alternativa. Malgrat això, l’ha de combatre jurídicament i políticament amb totes les seves forces. Els Serveis Penitenciaris actuaran, com sempre, amb la màxima imparcialitat. I exigim que siguin respectats, com ens exigeixen a nosaltres que respectem tantes coses. Alguns han arribat a l’absurd de presentar una televisió a la cel·la o unes vistes a Montserrat com si fossin alarmants mostres de tracte de favor. Però les televisions es venen als supermercats de les presons i, ara per ara, el Govern no pot moure muntanyes. Segur que cap cínic canviaria casa seva per una presó, tot i que fos amb vista a Montserrat. Totes aquestes actituds, com la sentència, també formen part del problema.

No permetré que ningú perjudiqui la reputació ni discuteixi la professionalitat del conjunt de treballadores i treballadors del sistema penitenciari de Catalunya. Són la millor garantia d’una feina ben feta.

La presó i les amenaces ens porten cap a un atzucac. L’Estat espanyol necessita líders que estiguin a l’altura de les circumstàncies. Ens sobren addictes al càlcul demoscòpic i ens falten estadistes, diàleg i solucions. Espanya s’ha d’armar del coratge necessari per afrontar la voluntat del 80% dels catalans. Amnistia i referèndum. Un referèndum que pot semblar impossible, però que és inevitable.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El moment és greu. Els sentiments són viscerals. No obstant, per superlativa que sigui, cap indignació ens pot impedir que complim la nostra obligació, que és afrontar i resoldre els problemes, en lloc de crear-los. Mai és tard per a les solucions. Ara, les institucions i el Govern de Catalunya Han de ser part de la solució.

*Consellera de Justícia.