Els altres, sempre altres

En els dos programes que porta Ana Pastor dedicats a entrevistarcandidats a les eleccions del 10 de novembre s’ha repetit la mateixa pregunta des del públic. Tant a Gabriel Rufián com a Íñigo Errejón els han plantejat el «problema» de la immigració. En el cas del líder d’ERC, una senyora va començar interpel·lant-lo sobre la situació delsmenors no acompanyats i per un moment semblava que ho feia empesa per la preocupació que li generava la situació de vulnerabilitat que pateixen, però després de la resposta del diputat, va passar a queixar-se del fet que la majoria dels immigrants es queden amb tots els ajuts mentre que els espanyols deixen de percebre-los. La presentadora del programa va fer un incís per recordar que les dades objectives desmenteixen aquest prejudici, però la senyora no va semblar gaire convençuda.

Profunda fatiga

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En el cas d’Errejón, va ser un home qui li va preguntar sobre el blindatge de les fronteres de Ceuta i Melilla. El candidat de Més PaísMés País va utilitzar arguments semblants als de Rufián i va intentar despertar, no sé si amb gaire èxit,l’empatia de l’espanyol preocupat per una suposada invasió d’estrangers, explicant, entre altres coses, que venen a treballar i paguen impostos. Però, a continuació, el mateix Errejón va passar a queixar-se del fet que Europa deixi només en mans d’Espanya el control de fronteres.

A l’escoltar les dues intervencions, vaig sentir de sobte una profunda fatiga (¿fins quan s’haurà de desmentir aquest estereotip?), però també una renovada sensació de ser estrangera. ¿Com pot ser que tant els candidats com els que preguntaven parlessin dels immigrants com si fossin una espècie alienígena molt llunyana? ¿No els va passar pel cap que una part de l’audiència podia ser ja aquest altre considerat tan aliè? Potser si entre el públic hi hagués immigrants fent també alguna pregunta, el debat canviaria completament.