Tornar a governar

És evident que amb la sentència als 12 condemnats del procés ningú pot dir que s’ha posat punt final al conflicte polític entre l’independentisme i el constitucionalisme, però el cert és que sembla que ha quedat aclarit que la protesta pot òbviament continuar pacíficament al carrer, però l’ús de les institucions per protestar té conseqüències greus que l’Estat de dret no permet.

Queden moltes coses per fer per alleujar el compliment de les penes. A part dels recursos corresponents, als quals tenen dret els condemnats, queda el debat sobre els beneficis penitenciaris aplicables, que no són pocs. La via penitenciària, competència de la Generalitat, pot contribuir de forma no menyspreable. Encara que la fiscalia pugui oposar-se a l’aplicació del tercer grau, abans de veure complerta el 50% de la condemna, el tribunal pot veure motius favorables per tenir gestos, com els ha tingut amb Iñaki Urdangarin i Oriol Pujol. Al marge d’altres desitjos, com l’amnistia que no encaixa i l’indult que tampoc té gaires possibilitats i en qualsevol cas tardaria, ja que el procediment obliga a esgotar tots els tràmits legals possibles abans de sol·licitar-lo, els advocats aniran al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans, les resolucions dels quals tenen el calendari llarg. S’ha de treballar per obtenir un alleujament de la pena una vegada complert el 25% d’aquesta. Sent moderadament optimistes, i amb els precedents citats,  Jordi Cuixart i Jordi Sànchez podrien ser els primers a sortir a mitjans del pròxim mes de gener, seguits de Joaquim Forn i Josep Rull a les portes de l’estiu. No discutiré els aspectes humans del tema, però aquesta seqüència és desitjable. Junqueras té una pena més llarga i si no hi ha algun esdeveniment que el resolgui abans, hauria de complir 15 mesos més de presó.

La popularitat del Govern

Hi ha una cosa que els governants de Catalunya sí que podrien fer a molt curt termini i que és compatible amb la voluntat d’ajudar els presos: tornar a governar. Els representants de la Generalitat de Catalunya, parlamentaris, Govern i institucions diverses han de reconduir la situació recuperant la coherència i el prestigi del que tenen encomanat. Mai en la història contemporània les nostres institucions havien estat tan febles i desprestigiades, com demostren les dades del mateix baròmetre de la Generalitat, que assenyala que la popularitat del Govern mereix el suspens del 56% de catalans i l’opció de la independència de Catalunya se situa al nivell més baix dels últims dos anys, un 44% de partidaris. Xifra respectable.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

El ralentí es va posar en marxa el 2012, i en els últims anys l’atur ha sigut gairebé total. L’acció s’ha centrat en declaracions simbòliques: penjar i despenjar pancartes, nuar llaços i flors grogues, culpar tercers de les desgràcies obtingudes amb perseverança... El Govern i el Parlament han de descongelar les nostres institucions. Trenta organismes d’un total de 33 han de ser renovats totalment o parcialment, com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA), en què hi ha diversos directius d’alt nivell imputats i seria raonable donar sortida a la situació. La llista és exhaustiva: Síndic de Greuges, Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic, Agència Catalana de Protecció de Dades, Consell Nacional per a la Cultura i les Arts, Consell Fiscal de Catalunya, Consell de Garanties Estatutàries, Consell Assessor de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària... I no segueixo perquè en realitat s’han de renovar tots menys tres que s’incorporaran a la llista a renovar d’un moment un altre.

La consellera Chacón ha de ser dels pocs responsables polítics de Catalunya que veu la jugada. Discrepa de la idea d’un dels exconsellers a Brussel·les, que recomana com a resposta a la sentència que un milió de persones deixem de treballar per perjudicar l’economia espanyola. La consellera ha contestat amb lògica que això també perjudicaria a la catalana. També ha recomanat posar el focus en la gestió del dia a dia dient que ens escombraran si als catalans no ens veuen com a una cosa útil.  Només un modest matís: serà als governants de Catalunya, perquè als catalans en general no ens escombraran, però si els nostres responsables tarden molt a tornar a governar ens poden enfonsar.