Compàs d'espera a Síria

Una vegada més ha tornat a passar. El president Donald Trump ha sorprès a propis i estranys a l’ordenar la retirada dels seus efectius del nord-est de Síria i abandonar a la seva sort els seus aliats kurds. La decisió ha sigut adoptada a cop de tuit sense la llum verda delPentàgoni sense comptar amb el suport dels seus principals comandaments militars. Les conseqüències, no per esperades són menys dramàtiques. La brutal ofensiva militar per part de Turquia i els seus satèl·lits locals sirians ha provocat, de moment, el desplaçament forçat d’almenys 160.000 persones, així com centenars de víctimes.

Aquesta controvertida decisió suposa un dràstic gir en la política exterior nord-americana, ja que des de fa quatre dècades tots els inquilins de la Casa Blanca han recolzat de manera inequívoca les reivindicacions autonòmiques kurdes. El 1991, George Bush pare va decidir establir una zona d’exclusió aèria sobre el paral·lel 36 per evitar elbombardeig del Kurdistanper l’aviació iraquiana. En el context de la guerra siriana, l’Administració d’Obama va armar les Unitats de Defensa Popular (YPG), que van jugar un paper decisiu en la derrota militar del denominat Estat Islàmic.

Al renunciar a jugar la carta kurda, Trump perd la seva única carta negociadora per influir en el futur de Síria deixant tota la baralla en mans de Putin. S’ha de recordar que, gràcies al recolzament militar nord-americà, les YPG van ampliar les seves zones d’influència molt més enllà dels cantons kurds del nord fins a controlar els territoris a l’est de l’Eufrates, que allotgen els més importants jaciments de petroli i gas del país i que eren vitals per garantir la viabilitat del’autonomia kurda.

Canvi de guió

Al principi, el gran beneficiat d’aquest inesperat movimentsemblava ser Turquia. L’objectiu declarat de l’operació Font de pauera establir un matalàs de 30 quilòmetres entorn de la línia fronterera de la qual serien expulsades lesmilícies kurdes. L’objectiu ocult seria desplaçar a aquesta zona la meitat dels 3,5 milions derefugiats siriansque resideixen a terra turc, cosa que es podria traduir en una operació de neteja ètnica amb l’expulsió de la població kurda i la substitució peràrabs sunnites.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No obstant, l’acord d’última hora entre el règim sirià i les milícies kurdes modifica substancialment la situació. Davant de l’amenaça turca, les YPG s’han vist obligades a revaluar la seva estratègia i optar pel mal menor al pactar amb Rússia i permetre l’entrada dels efectius d’Assad en ciutats que, fins ara, estaven sota el seu control, com Manbiy o Raqqa.

Aquest inesperat canvi de guió col·loca els kurds en una situació de manifesta debilitat davant el règim assadista, que recupera els territoris perduts sense gastar una sola bala i, a més, passa a controlar ja el 90% del país. Les esperances d’establir un Estat federal a la Síria de postguerra, tal com va passar a l’Iraq després de la caiguda de Saddam Hussein, semblen difuminar-se així de manera definitiva.