Els pensionistes tenen motius

Les marxes dels pensionistes van arribar aquest dimecres a Madrid. Les marxes dels pensionistes van arribar aquest dimecres a Madrid.Es van manifestar pacíficament davant el Congrés dels Diputats. Sostenen dues reivindicacions de sentit comú: la revalorització automàtica de les seves pensions per llei i l’augment de la prestació mínima fins als 1.080 euros. No els falta raó. Volen deixar de ser objecte de mercadeig electoral com, desgraciadament, ho estan sent en les últimes setmanes. I no s’ho mereixen.

Han cotitzat durant dècades i tenen contractat, per llei, una assegurança per cobrir les seves despeses després de la jubilació. No reclamen almoina ni busquen el favor d’un partit polític per regalar-los el seu vot. Tenen drets reconeguts, per llei, i no reclamen ni privilegis ni prebendes. La dignitat de les marxes sobre Madrid hauria de fer reflexionar a certs partits a què agrada jugar electoralment amb els augments, les reformes o les restriccions dels drets dels pensionistes. És hora de canviar el punt de vista. Les pensions són, en realitat, un deute de les actuals generacions de treballadors amb els seus antecessors que compta amb la garantia de l’Estat. Millor tractar-la des d’aquesta perspectiva que amb la de l’arbitrarietat de les mesures polítiques o discrecionals.

El camí a seguir no és cap altre que la tornada al Pacte de Toledo. Els partits han de garantir als pensionistes els seus drets adquirits. Per a això han d’assumir mesures que han d’estar per sobre de les conjuntures polítiques o electorals. I això significa acabar amb el dèficit de la Seguretat Social, per la via dels pressupostos generals o per la via d’un augment de les cotitzacions. No es pot defugir aquest problema per més temps. El creixement econòmic no compensarà els dèficits estructurals del sistema de pensions. Ni creixerà molt l’ocupació ni pujaran els sous i, en conseqüència, les cotitzacions que nodreixen les arques de les pensions. Tot el que no sigui avançar en aquesta direcció és pura maniobra electoral, sigui per guanyar vots o per provocar el col·lapse del sistema i una onada de retallades.