Torra, conductor suïcida

Tard i malament ha condemnat Torra la violència que s’està vivint a la nit als carrers de Barcelona. Gairebé de matinada i més de 24 hores després que s’incendiessin per primera vegada diferents punts del cor de la ciutat comtal, compareix per desvincular-se de qualsevol actitud incívica, i després de les infinites crítiques a la seva falta de condemna compareix al Parlament fent el discurs que hauria d’haver fet la primera nit d’infart per a pacifistes, periodistes, policies, bombers i qualsevol ciutadà corrent.

Torra actua com un conductor suïcida, sense rumb i sense sentit institucional. D’una banda crida a la desobediència civil i d’altra banda anuncia unilateralment que tornarà a posar urnes per a un referèndum, posant data i tot. El president, després de més de 5 hores d’actes vandàlics, ja hauria d’haver comparegut el primer per condemnar i i fer una crida a l’ordre, per defensar la via pacífica, l’única que es pot defensar en qualsevol democràcia. Periodistes rebien el silenci per resposta a preguntes de si condemnava els fets. No només no ho va fer sinó que es va unir a una de les marxes convocades per la llibertat somrient, sense fer cap referència a les nits negres de la ciutat, com si no fos cosa seva. No són formes ni per a un president ni per ningú que es consideri demòcrata. La violència només representa els violents, a ningú més.

La primera nit en què es van iniciar els fronts de foc als carrers van faltar condemnes, la primera la del president, però també per part d’Omnium Cultural o l’ANC, que havien convocat la manifestació prèvia. Via tuit els mateixos polítics independentistes presos lamentaven ja els fets. Silenci, no obstant, des de la Generalitat, i també des de Waterloo. No és estrany que menys els seus, tots al Parlament hagin demanat a Torra que dimiteixi.

I aquest conductor suïcida que ha tardat a condemnar la violència, a més, en solitari, anuncia en el ple, a la seu de la màxima institució catalana, que tornarà a fer-ho, que tornarà a posar urnes per al referèndum. Però, ¿com ho farà si no hi ha cap camí legal de moment per aconseguir l’objectiu de la independència?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En el Parlament, els seus socis de govern s’han quedat atònits amb l’anunci i després de la dura sentència. La sortida a un nou Govern, liderat amb sensatesa i seny, sí que mereix urnes, la de noves eleccions catalanes. Catalunya –i menys l’independentisme– no necessita un conductor suïcida com Torra que crida a la desobediència civil i quan té incendiats els carrers és incapaç de sortir immediatament a condemnar qualsevol acte de violència.

La seva actitud i la dels violents que estan cremant a la nit artèries principals de la ciutat comtal en res beneficien un moviment pacifista com ho és l’independentista. El malestar per la sentència es manifesta amb les marxes organitzades per la llibertat que transcorren de forma pacífica, no amb barricades, amb llançar pedres, atacar la policia o cremar contenidors. Quim Torra no ha sabut exercir com a president de tots els catalans. Sí potser dels independentistes, però humilment, i jutjant pels fets, es podria dir que el balanç és nefast.