Hi perdem tots

No ha sigut una bona setmana per almoviment independentista. El Govern català, i fins i tot una part important del moviment social, s’ha mostrat incapaç de liderar la resposta ciutadana a la sentència. Una resposta ciutadana que no només ha deixat d’estar coordinada i planificada, a més ha caigut en dinàmiques d’enfrontament policial i vandalisme que segurament li han restat recolzament i simpatia. Això ha fet que la gestió del missatge hagi sigut nefasta amb el focus d’atenció virant ràpidament de la sentència cap a la violència als carrers. 

Per si això fos poc, la cacofonia de veus i les divisions internes s’ha fet més patent que mai. Amb les veus a favor i en contra de les protestes generant sensació de divisió, i amb la meitat del moviment criticant durament la gestió del conseller d’Interior. En aquest context, no és estrany que els esforços de Quim Torra per recuperar el control de l’agenda amb noves votacions hagin generat més ulls en blanc que adeptes. Políticament, el moviment passa per un dels seus pitjors moments i aquesta setmana no ha ajudat a revertir-ho.

La gent no vol oblidar

Això no significa que hagi sigut una bona setmana per aquells que s’oposen al moviment independentista. Els que defensen una intervenció més contundent, i de dubtosa validesa legal, a Catalunya queden bastant descol·locats amb la gestió de les protestes per part de la Generalitat. Cap de les seves intervencions es justifica si Generalitat i Mossos col·laboren amb la Policia i el Govern central en la seguretat ciutadana en les protestes. Sí, les protestes han generat conflicte i malestar a Catalunya que es poden utilitzar políticament, però sembla més clar que mai que aquests problemes no surten del poder polític només. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Hi ha una important base social que no se n’anirà a casa només perquè els líders polítics l’hi diguin. I això posa en relleu més que mai que les propostes més reaccionàries han errat en el diagnòstic. Els esforços per desarticular políticament el poder del moviment han deixat un escenari molt complicat a nivell social. Ni l’article 155 ni la llei de seguretat ciutadana permeten intervenir en el principal repte que suposa el moviment independentista en aquests moments: la gent no està disposada a oblidar-se del que ha passat. No hi pot haver solució al conflicte sense gestionar les expectatives de les bases independentistes.

Un pensaria, doncs, que ha sigut una bona setmana per aquells que defensen posicions intermèdies, per als quals demanen diàleg i negociació. Però tampoc. Tot el que ha passat no fa més que enfonsar en les divisions i ressentiments que polaritzen i divideixen la societat i que fan el diàleg molt complicat a curt termini. Les crides a la calma i la proporcionalitat en els dos costats han permès que no empitjori la situació, però no és evident que hagin de generar el recolzament social necessari per mantenir-se en el temps. Aquesta setmana hi perdem tots. S’haurà de continuar treballant per a les següents.