DUES MIRADES
Insultar Catalunya
primaveraok
Impossible submergir-se en ‘La mort i la primavera’ i no sortir amb la pell impregnada d’angoixa. Fa ja tres anys que Joan Ollé em va comentar que volia portar la novel·la de Mercè Rodoreda al teatre. Llavors, ell ja esbudellava aquest text cruel, tan inhumà... tan humà. Comentava fragments, els embolicava amb sentiments universals i traspuava entusiasme. Anys de pensar, mesos de feina. No és la primera vegada que Ollé porta a l’escenari una obra de Rodoreda. Ho ha fet amb èxit reiterat amb ‘La plaça del Diamant’, també ha treballat altres autors catalans com Salvador Espriu i Narcís Comadira.
Divendres passat, el director teatral Joan Lluís Bozzo va escriure a Twitter: «¿A una persona com Joan Ollé que, imitant Albert Boadella, ha dit tantes barbaritats i insults contra Catalunya, li doneu feina cada any al Teatre Nacional?».
Aquest tuit ho condensa tot, caça de bruixes, sectarisme, sensació d’impunitat i, en el fons, la gran pregunta: ¿Només estimen Catalunya els independentistes? Potser reconèixer-nos en l’amor per la seva cultura, el seu benestar i la seva convivència seria un primer pas per recosir les ferides.
