¿Té Airbnb efectes sobre els preus de lloguer i de compra de la vivenda?

En els últims anys les plataformes ‘online’ que faciliten el lloguer d’habitacions o vivendes a molt curt termini han crescut de forma exponencial a les principals ciutats turístiques del món. En el cas de Barcelona, un estudi de la Universitat de Lisboa estimava que, el 2015, un 2,2% del parc immobiliari barceloní es podia llogar a Airbnb. Al Districte de Ciutat Vella, aquesta xifra era del 9,6% i, en el Barri Gòtic, el percentatge es disparava al 16,8%. Això em porta a plantejar el següent: ¿l’augment del percentatge de vivendes a Airbnb té algun efecte sobre els preus de lloguer i compra? Atès que els preus dels lloguers estan arribant a nivells inassumibles per a moltes de les famílies, em sembla un tema fonamental.

En moltes ciutats —majoritàriament europees, tot i que també en algunes dels Estats Units i Àsia— són reiterades les queixes de la ciutadania sobre els efectes nocius d’aquest tipus de plataformes de lloguer d’habitacions i vivendes a curt termini. Entre els motius més recurrents, les molèsties ocasionades pels turistes que lloguen (comportament incívic) i l’augment del preu de la vivenda de lloguer, cosa que, al seu torn, pot generar un efecte d’expulsió dels residents que necessiten una vivenda habitual (és a dir, els que busquen un contracte de lloguer a llarg termini). D’altra banda, també s’ha manifestat en contra d’aquestes plataformes el col·lectiu d’associacions d’hotelers, que els recriminen una forma de competència deslleial, considerant la dificultat de supervisió del pagament d’impostos dels propietaris que comercien amb les seves vivendes a les plataformes. Malgrat això, també existeixen veus a favor d’aquestes plataformes. En aquest cas es veuen de manera positiva perquè proporcionen un ingrés addicional als propietaris de les vivendes i, alhora, poden ajudar a ‘repartir’ els turistes per diferents zones de la ciutat que potser no tinguin una oferta hotelera tan abundant.

Quantificar l’impacte

En un estudi recent de l’Institut d’Economia de Barcelona, quatre autors (Miquel-Àngel Garcia, Jordi Jofre, Rodrigo Martínez i Mariona Segú) han quantificat l’impacte de la irrupció de la plataforma Airbnb a la ciutat de Barcelona i el seu posterior creixement. D’una banda, han utilitzat dades sobre l’oferta de vivendes i habitacions de lloguer a Airbnb del 2015 al 2018; de l’altra, tenien la informació sobre els preus de lloguer i compra de vivendes a través del portal Idealista per al període 2007-2017.

L’activitat  d’Airbnb a Barcelona va començar a començaments del 2009 i va experimentar un creixement exponencial fins al 2017, quan l’ajuntament va emprendre mesures de control sobre la plataforma (Tòquio, San Francisco, Nova York, París i Londres també han imposat mesures per controlar l’expansió d’aquest tipus de negoci). Els autors de l’estudi quantifiquen, doncs, l’impacte de l’aparició d’Airbnb a Barcelona gràcies a la disponibilitat d’informació sobre preus de la vivenda des d’abans de l’existència de la plataforma. D’aquesta manera poden estudiar l’efecte de la irrupció d’Airbnb a cada barri de la ciutat.

Limitacions i regulacions

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Després d’analitzar els resultats, he de confessar que em semblen, alhora, espectaculars i preocupants. Per a un barri de Barcelona amb una activitat d’Airbnb equivalent a la mitjana de la ciutat, s’estima que l’arribada d’Airbnb augmenta els preus dels lloguers l’1,9%, i els preus de les vendes, el 5,3%. Aquestes xifres són encara més cridaneres si ens centrem en els barris amb més presència d’Airbnb: els preus dels lloguers s’incrementen el 7% i els de les vendes augmenten ¡el 19%!

Reconec que m’agrada molt viatjar i que he utilitzat Airbnb en alguns dels meus viatges, tant de turisme com de feina. No obstant, veient els costos d’aquestes plataformes per a les persones residents, potser ens hauríem de plantejar les coses. Per exemple, es podrien plantejar mesures per controlar l’expansió de les plataformes (com s’ha fet a moltes ciutats). Crec que val la pena estudiar en detall les limitacions i regulacions que s’han introduït en aquest mercat en altres ciutats i els seus efectes. També em sembla necessari dissenyar i implementar polítiques per pal·liar els seus efectes negatius en la població (com l’augment dels preus de la vivenda que demostra l’article de l’Institut d’Economia de Barcelona).