Víctimes qüestionades
'Creieu-me' (Netflix) o com la ficció pot ajudar-nos a veure la realitat
zentauroepp49838316 icult creedme190913182637 /
De vegades, la veritat se’ns resisteix, o ens arriba de manera fragmentada, o simplement poc té a veure amb el que tenim al cap i llavors la neguem. Sense mala intenció, però la neguem. Llavors arriba als nostres ulls una sèrie com‘Creieu-me’(‘Unbelievable’), que explica la història d’una jove, Marie Adler, que denuncia una violació i ni el seu entorn ni la policia la creuen, escudant-se en el seu passat conflictiu i la seva reacció poc emotiva.
La sèrie està inspirada en un fet real que els periodistes T. Christian Miller i Ken Armstrong van narrar en un article que va aconseguir el premi Pulitzer el 2016. Amb un guió i una producció irreprotxables, aconsegueix transmetre a tota hora l’angoixa que viu el personatge de Marie i ens fa pensar en aquell ja llunyà«germana, jo sí que et crec»que vam sortir a cridar als carrers després de la primera sentència a ‘La manada’.
Per això són necessàries sèries com aquesta, perquè van més enllà i obren una conversa amb els espectadors: ¿què passaria si anessis a denunciar que t’han violat i ningú, ni la policia ni el teu entorn, et cregués? ¿Què faries? Això és, precisament, el que li passa a la Marie.
El dubte sobrevola en aquesta denúncia, tot i que no per als espectadors, que han vist com el capítol arrencava amb aquesta violació. I després d’aquest primer dubte una s’ha de preguntar: ¿dubtarien també si el que es denunciés fos un robatori? No, és clar. És més, tampoc dubtarien si el que fes la denúncia fos un noi. Per això les denúncies de violació han sigut sempre menys de les reals i moltes les agressions silenciades. Per por de la vergonya del dubte i de la incredulitat que se cenyiria sobre la víctima.
L’atzar vol que per a aquest fet real hi hagi una esperança, a milers de quilòmetres, dues policies (dones, em temo que només podien ser dones) que investiguen les agressions del que sembla ser un violador en sèrie.
Vista la sèrie, no puc més que insistir en aquest «germana, jo sí que et crec» i esperar que la justícia actuï, perquè ho acabarà fent (esperem).
