Tribuna
L'exhumació de Franco, ¿final del nacionalcatolicisme?
En els conflictes de l'Estat amb la jerarquia catòlica espanyola, aquesta ha sortit amb freqüència vencedora
zentauroepp50542017 opinion maria titos191023195333
Amb l’exhumació de les restes de Franco de la basílica del Valle de los Caídos ¿arribarà a la seva fi el nacionalcatolicisme? Començo per reconèixer el meu escepticisme sobre això i tinc les meves raons. El nacionalcatolicisme ha sobreviscut al franquisme, a la mort del dictador, a la Constitució de 1978, a la Transició i a la consolidació del sistema democràtic, a la Llei de Memòria Històrica, a la Monarquia i a tots els seus governs, bé fossin de dretes, d’esquerres o de centre. S’ha mantingut incòlume amb petites argamasses de façana i ha resistit tots els canvis produïts durant els últims 40 anys amb el recolzament dels diferents poders de l’Estat. En els conflictes de l’Estat amb la jerarquia catòlica espanyola, aquesta ha sortit amb freqüència vencedora. El poder religiós ha aconseguit doblegar el poder polític en nombroses ocasions.
La millor manifestació de la supervivència del nacionalcatolicisme sigut la permanència, durant gairebé mig segle, del‘sant sepulcre’del dictador al Valle de los Caídos, monument de l’Estat, lloc sagrat del catolicisme patri, espaid’exaltació del franquisme, lloc de pelegrinatge dels nostàlgics de la dictadura i símbol arquitectònic per excel·lència del règim nacionalcatòlic. A la basílica se li han retut honors polítics, religiosos i militars, com si d’un creient model de virtuts evangèliques, d’un polític exemplar i d’un militar demòcrata es tractés, quan va ser un catòlic que va desobeir el papa Pau VI quan li va demanar clemència perquè aturés les execucions de cinc condemnats a mort i es va oposar a la reforma del Concili Vaticà II; quan va ser un militar colpista contra la República i un dictador irredempt.
Durant quatre anys de govern d’UCD, 21 de govern socialista i 15 del PPno es va plantejarcap iniciativa eficaç per treure’l del Valle de los Caídos. Allà el van mantenir Adolfo Suárez, Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Tots ells van ser ostatges de l’Església catòlica, al·legant fidelitat al text constitucional i als Acords de 1979.
El nacionalcatolicisme conserva la seva empremta a la Constitució de 1978, que no comença, és veritat, amb la invocació del nom de Déu o de la Santíssima Trinitat com moltes de les Constitucions espanyoles del segle XIX, però incorre en una contradicció manifesta a l’article 16.3, a l’afirmar que «cap confessió tindrà caràcter estatal» per, tot seguit, col·locar l’Església catòlica en un llocd’honor, citant-la expressament i destacant-la sobre «les altres confessions»: «Els poders públics tindran en compte les creences de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions».
Concordat encobert
¿Va tenir algun efecte favorable a l’Església catòlica l’esmentada referència? Per descomptat. Només una setmana després d’entrar en vigor la Constitució, el ministre d’Afers Exteriors del Govern espanyol, Marcelino Mayor Oreja, i el secretari d’Estat de la Santa Seu, cardenal Jean Villot, firmaven ¡al Vaticà!, els quatre Acords: Jurídic, Econòmic, sobre Ensenyament i Assumptes Culturals i sobre Assistència Religiosa als catòlics de les Forces Armades.
Es tracta, en realitat, d’un Concordat encobert, encara vigent, que cap dels governs ha aconseguit denunciar. Al contrari, en terreny econòmic, per exemple, durant el govern de Rodríguez Zapatero, es va incrementarl’assignació tributària concedida només a la jerarquia catòlica en la declaració de la renda, del 0,52% al 0,7%, en contra del principi d’igualtat de totes les religions davant de la llei.
Notícies relacionadesL’exhumació de Franco és un pas important, obligat, necessari. Però s’ha de respondre també, amb la celeritat més gran possible, a les demandes d’exhumació dels qui tenen enterrats els seus familiars sota la tomba del dictador, símbol del’opressió que ha continuat exercint fins i tot després de mort.
Torno a la pregunta amb què començava aquest article: amb l’exhumació de Franco, ¿el nacionalcatolicisme espanyol ha arribat a la seva fi? És el meu desig i el de molts ciutadans i ciutadanes. Però molt em temo que va per llarg. Per aconseguir-ho és necessari revisar els articles 16.3 i 27.3 de la Constitució, denunciar els Acords del 1979 i 1992, elaborar una nova llei de llibertat de consciència i un estatut de laïcitat, eliminar l’ensenyament confessional de la religió, suprimir l’assignació tributària a l’Església, etcètera. ¿S’atrevirà a fer-ho el PSOE si aconsegueix governar després del 10 de novembre?
