Homes i suïcidi

El 2017, tres de cada quatre de les 3.679 persones que es van suïcidar a Espanya eren homes. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística concorden amb els del Ministeri de Sanitat recopilats durant el 2016, que recullen unes taxes de 9,6 suïcidis d’homes per cada 100.000 habitants. La taxa de les dones és de 3,1.

Les xifres van en sintonia amb les de la restad’Europa i bona part del món, a excepció de països del Pacífic Sud, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A Europa, una de les regions del món, junt amb Amèrica, on la bretxa és més ampla, se suïciden 4,9 dones per cada 100.000 habitants. El cas dels homes, la xifra és quatre vegades superior. Amb tot, es considera que el suïcidi és la principal causa de mortprincipal causa en homes d’entre 20 i 45 anys.

Si bé l’OMS afirma que no existeix un sol causant que porti una persona a suïcidar-se, molts experts coincideixen a apuntar que els estereotips i rols associats a la masculinitat tradicional influeixen en la decisió de treure’s la vida. ‘Ser home’ es relaciona encara amb la fortalesa, la racionalitat, la dominació, la competitivitat, el poder o la independència, deixant poc marge a l’autogestiód’emocions com la tristesa, l’ansietat, la vulnerabilitat i la incertesa. La masculinitat, a més, depèn molt de la percepció dels altres. Així doncs, els homes no només tenen menys recursos per gestionar la seva vulnerabilitat, sinó que són més reticents a demanar ajuda per por de ser estigmatitzats.

Noves iniciatives

A tot això cal sumar-hi la instrumentalització que fan els activistes masclistes de les taxes de suïcidi masculí. Ells no se centren a abordar-ne les causes, sinó a desacreditar les mesures de protecció contra la violència masclista, assegurant que els suïcidis masculins han augmentat arran de l’aprovació de la llei contra la violència masclista. Tal com va desmentir Maldito Bulo, entre el 2004, any de l’aprovació de la llei, i el 2017, la taxa de suïcidis d’homes ha disminuït. A més, no hi ha informació oficial sobre la causa dels que es van produir, de manera que la seva hipòtesi no es pot verificar.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Davant d’aquesta situació, han aparegut diverses iniciatives per trencar l’estigmainiciativessobre la salut mental i el suïcidi. A Escòcia, per exemple, la BBC informava que s’havia creat la iniciativa SHARE, que ofereix assessorament financer i activitats a homes que han intentat treure’s la vida o que tenen risc de fer-ho. A Espanya i Catalunya, els grups d’homes igualitaris creen espais on es pot parlar sobretot tot allò que els preocupi.

Els mitjans de comunicació també hem de posar el nostre gra de sorra. Segons l’informe ‘El suïcidi als mitjans’, de l’Observatori de Mitjans i Salut Mental, liderat per Obertament, els mitjans poden refutar els mites al voltant del suïcidi, com la idea que els que ho intenten volen cridar l’atenció; evitar sensacionalitzar-lo, no utilitzant expressions com ara «epidèmia de suïcidis», i no detallant, en una notícia, com s’ha suïcidat una persona.