Sospita de prismàtic

Ha tornat a destapar-se un altre cas de sanció per dopatge a l’NBA tot just començar la temporada. DeAndre Ayton, el pivot de Phoenix Suns, ha sigut sancionat amb 25 partits de suspensió per haver consumit un diürètic que pot emmascarar en les anàlisis l’ús de drogues o altres substàncies dopants. Si no es considera el recurs que presentarà el jugador i compleix la sanció per complet, Ayton perdrà més de dos milions de dòlars del seu contracte actual.

L’NBA arrossega a Europa la fama de territori lliure de controls, de paradís de la trampa dopant en el qual es justifica absolutament el consum de qualsevol cosa que pugui afavorir el rendiment. Però la fama la mantenen certs fiscals a distància que no consideren la persecució de segons quins consums que ha caracteritzat l’NBA en els últims anys. Han caigut jugadors de certa categoria amb sancions importants a nivell esportiu i econòmic, especialment per consum de substàncies que intervenen artificialment en la millora del físic dels jugadors.

Llarga llista

Ayton, primera elecció del draft de 2018 és l’últim d’una llista que esquitxen casos com elsd’O. J. Mayo, Jodie Meeks, Joakim Noah, Nick Calathes (ara a Panathinaikos), Turkoglu o Rashard Lewis. Tots van ser sancionats per consum d’esteroides anabolitzants de diferents tipus, compostos dirigits a controlar el pes, augmentar la massa muscular o elevar l’hormona del creixement a la sang. L’única excepció qualitativa recent ha sigut la de Tyreke Evans, sancionat dos anys sense jugar per consum del que allà anomenen una «droga d’abús», segurament algun opiaci, un tipus de droga d’alt consum ciutadà actualment als EUA.

Si bé l’NBA ha acumulat també sancions per consum de les anomenades drogues socials, és evident que els càstigs són més lleugers (sempre com imposa el conveni col·lectiu firmat per patronal i l’Associació de Jugadors). Per consum de marihuana el primer positiu es «castiga» amb l’obligació de passar un tractament i controls posteriors. Un segon positiu porta multa de 25.000 dòlars i al tercer positiu apareix la sanció de cinc partits de suspensió.

La paradoxa nord-americana

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

En aquest cas l’NBA camina sobre un camí relliscós i insegur perquè cada vegada són més els estats del país nord-americà on el consum de marihuana és legal tant per motius medicinals com recreatius. L’Associació de Jugadors buscarà la despenalització total molt aviat i a l’NBA li serà complicat resistir-se, amb el risc que els jugadors puguin acudir a defensar els seus drets a la justícia ordinària.

En qualsevol cas, des d’Europa es continua sospitant de l’NBA, tot i que qui vulgui pot repassar al conveni les substàncies prohibides i la quantitat i tipus de controls que passen els jugadors. Amb un prismàtic es veuen clarament detalls en la llunyania però no es veuen bé els propis peus. La paradoxa és que els nord-americans fins ara no s’han interessat per l’absència pràcticament total de positius en el bàsquet europeu. O en el futbol.