El procés uneix el Barça i el Madrid a Catalunya

Elprocésresultarà tenir qualitats màgiques. Rivals i competidors com The Beatles i The Rolling Stones o el Barça i el Reial Madrid (d’acord en el dia en què jugar el clàssic cancel·lat, per cert) s’han unit amb un mateix objectiu. Està clar que som al davant d’una cosa important.

És el que ha passat aquesta setmana amb Foment del Treball i Pimec, amb els seus respectius presidents al capdavant, Josep Sánchez Llibre i Josep González. Les dues principals patronals catalanes van estar enfrontades fins i tot als tribunals durant 12 anys. Van segellar fa uns quants mesos la pau, però encara quedaven recels i ressentiments. Però el que està en joc és prou important per deixar les picabaralles aparcades. I així ha sigut. 

Tan transcendental com el que van acordar en una declaració conjunta (apel·lació al diàleg, crides a preservar la seguretat jurídica, la llibertat de moviments de persones i mercaderies i la pau social) és que ho fessin units, sense discrepàncies i durant un acte amb convidats que reflecteixen transversalitat: Elena Massot, presidenta del ‘lobby’ sobiranista Femcat; l’hoteler Amancio López Seijas, o el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que representa la candidatura independentista que es va imposar en les últimes eleccions a aquest organisme, per posar-ne només uns exemples. Aquest últim, tot i que va criticar que no es condemnés la que, segons el seu parer, va ser «violència gratuïta» «violència gratuïtade la Policia i delsMossos durant els disturbis de la setmana passada, va dir que subscrivia el 80% del text. Més poc és res.

Tot això atorga un gran significat simbòlic i demostra que Catalunya se la juga. ¿O és que no és destacable que entitats que representenmés de 600.000 empreses i empresaris amb 2,5 milions d’assalariats al seu càrrec i que discrepen en moltes qüestions siguin capaces de posar-se d’acord, fugint de discussions i polèmiques estèrils? I, encara més, amb predisposició a mantenir la unitat en temes transcendentals.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I s’hi suma la declaració que diumenge passat van subscriure aquestes dues patronals amb els sindicats que també tenen una representativitat notable a Catalunya, tot i que aquests també han de fer els seus esforços. El líder de la UGT catalana, Camil Ros, Camil Ros,ha de fer equilibrismes entre la seva posició personal i la de representant d’una central amb diferents sensibilitats, i el de CCOO, Javier Pacheco, una mica menys. Però també han mostrat capacitat d’entesa per al que és important.

Que prenguin nota els polítics que tant parlen, uns i d’altres, de diàleg, però que en realitat practiquen el monòleg i, el que és pitjor, la confrontació sistemàtica. Si ‘Yesterday’ i ‘Satisfaction’ poden conviure, ¿per què no ho poden fer diferents sigles i ideologies?