Petit observatori
Una dosi estimulant d'equivocar-nos
Afortunadament els camins de la vida són imprevisibles. No som el gos que sempre segueix l'amo.
mapa-objetivos /
Si no m’equivoco, vaig camí de fer noranta tres anys: Ho posaré en xifra, que potser fa més efecte: 93. D’acord, és una edat escandalosa però jo no en tinc cap culpa. Diria que, al contrari: sovint he estat imprudent. I encara ho soc segons els cànons de la vida sana. Però mai he estat un devot de les generalitzacions.
Al llarg de tants anys he vist tota mena de persones. Tímides i audaces, gent alegre i gent sempre entristida. Mai no he sabut encara perquè. Hi ha fets que son estimulants i fets que derroten. En alguns casos es pot saber l’origen de la tristor o de l’alegria. Sovint son sentiments que arriben i se’n van.
Em sembla que és a Castella que es diu “Cada uno con su pena”, i si no és així la idea està ben clara: hi ha penes i tristeses per a tothom. Però no i ha també algunes alegries, grans i petites?
Notícies relacionadesEn algun moment és possible que ens aparegui una mena de boira que no ens permeti veure l’horitzó. Potser aquesta boira la fabriquem nosaltres mateixos quan ens anem equivocant en repetits moments de la vida.
La vida és una força molt activa però no té patró. La vida és una mena de planta que s’ha d’anar regant contínuament. Sovint no tenim prou paciència i ens atabalem buscant l’èxit. Però l’èxit més extraordinari és el que aconseguim sense voler. Afortunadament els camins de la vida son imprevisibles. No som el gos que sempre segueix l’amo. Tenim la dosi necessària de llibertat. I la dosi estimulant d’equivocar-nos.
