Una solució política per a Catalunya

Estem vivint moments complicats com a país. Especialment les últimes setmanes, marcades per unasentència –que no per esperada ens ha colpejat menys–,han sigut d’una gran complexitat: grans manifestacions cíviques com a resposta a la injustícia, disturbis, excessos policials, por i angoixa d’una part important de la ciutadania, iel risc que el conflicte es cronifiqui.

Però cometríem un error si ens quedem paralitzats davant aquest escenari. És per això que Jaume Asens i Ada Colau han fet, juntament amb Pablo Iglesias, una proposta política per aconseguir una solució dialogada i democràtica a una de les crisis polítiques i institucionals més grans de l’Estat. Unaproposta de desbloqueigque busca articular una solució política per a Catalunya. La realitat és que Catalunya i la resta de l’Estat pateixenun conflicte polític que ve de lluny. Des de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i la seva retallada es va trencar la dinàmica constitucional en relació amb el pacte territorial del 1978. I, com ha sintetitzat el catedràtic de Dret ConstitucionalJavier Pérez Royo, «on no hi ha constitució, hi ha desordre».

El que va passar després és conegut: el bloqueig en posicions maximalistes i l’absència de diàleg per abordar el conflicte van conduir ala intervenció de l’autogovern de Catalunya amb l’aplicació de l’article 155, la judicialització de la política i la unilateralitat, que ens ha allunyat de les solucions.

El conflicte polític no se solucionarà mai als tribunals. És l’hora de tornar a la política, i aquesta no pot ser de renúncies, ni de màxims. La política també és l’art de saber en què no podrem posar-nos d’acord ara. El moment actual exigeix valentia per llançar propostes concretes que trenquin l’espiral paralitzant que domina la política catalana en aquests moments. És per això queper desbloquejar la situacióproposem, en primer lloc,abordar tres punts de consens entre la ciutadania catalanai, en una segona fase,arribar a un acord final ratificat per la ciutadania de Catalunya. Així mateix, convidem totes les formacions polítiques a exposar els seus punts de trobada i discrepància amb la nostra proposta.

L’autogovern

Un primer punt de consens seria blindar i reforçar allò que va ser conquerit amb la lluita dels nostres avis i les nostres àvies, dels nostres pares i les nostres mares: l’autogovern de Catalunya. S’han d’acabar les amenaces constants d’intervenció d’un centralisme espanyolista que no respecta ni Catalunya, ni la seva llengua ni el model d’escola pública catalana. A més, s’ha de fer justícia: s’ha de complir la disposició addicional tercera de l’Estatut i s’han detransferir tots els recursos i inversions que continuen pendents. Finalment, no pot esperar mésl’actualització d’un sistema de finançamentper a Catalunya, i també per a la resta de l’Estat, que ens doti de més eines i més recursos.

Llibertat dels presos

Alhora, una altra idea àmpliament compartida entre la ciutadania de Catalunya és queper avançar necessitem la llibertat dels dirigents polítics i socials presos. Els líders independentistes poden haver comès greus errors polítics, però en cap cas ho haurien d’haver pagat amb la seva llibertat. Molt menys després d’haver estat dos anys en presó preventiva injustificada. Apostem perexplorar les vies més efectives per aconseguir la seva llibertat. Mesures com l’indult o la derogació del delicte de sedició no són un caprici individual de ningú, ni del president del Govern, sinó el primer pas per recuperar la convivència i un diàleg democràtic.

Taula de diàleg

L’últim punt de la nostra proposta de desbloqueig ésla creació d’una taula de diàleg estable que es basi en el respecte mutu. Una taula que, en una fase posterior, ha de desembocar enuna nova proposta política per a Catalunya que haurà de ser votada en referèndumpels catalans i les catalanes.

En definitiva, considerem que avui avançar a Catalunya és assumir quenomés podrem fer-ho junts si ho fem a dues velocitats: primer, desbloquejar la situació amb un acord de mínims que inclogui el reforç de l’autogovern català i la llibertat dels dirigents presos. Segon, poder parlar de tot en un marc democràtic que assumeixi la pluralitat del país i que permeti confrontar horitzons de futur.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per a una part del país serà la independència, per a una altra el manteniment de l’statu quo. Nosaltres continuem pensant que hi ha un projecte de futur millor: una república plurinacional en la qual Catalunya guanyi sobirania i es reconegui el seu dret a decidir, una república socialment justa i feminista que assumeixi la transició ecològica com a vector de canvi fonamental.

*Presidenta de Catalunya en Comú-Podem