Una carta, sis anys

El Petit Plançó és una escola d’Olot que aquests dies celebra els seus 50 anys. Va néixer com una alternativa laica i catalanista a l’educació oficial i continua, mig segle després, amb les seves senyes d’identitat com un projecte cooperatiu. Fa molt temps, van tenir una idea que em fascina. Quan els alumnes acaben el seu trajecte escolar, escriuen una carta al futur. De fet, es pot dir que «s’escriuen» una carta. L’emissor són ells mateixos, és clar, però el receptor també. Qui rebrà la correspondència, al cap de sis anys, serà el mateix nen que l’havia escrit sis anys abans. Un nen que ja no serà el mateix, que haurà viscut instants fonamentals de la seva vida i que es retrobarà amb aquell jo ignot que escrivia, des del passat, cap al futur.

El diccionari diu que una carta és «una comunicació escrita adreçada a una persona absent». Mai millor dit. Aquella persona no hi era fa sis anys, i l'infant d'aleshores ara ja no existeix. Però parlen. Es retroben. Se sorprenen i s'emocionen. El que em fascina és que l’escola guardi les cartes durant sis anys i, un dia, les acabi enviant. Ens parla de continuïtat, de pervivència. De cultura. De civilització.