Política
¿Qui vol ser polític?
Els partits són aquestes organitzacions corruptes i obsoletes en què hauràs de començar a pujar llocs trepitjant camarades, que, al seu torn, fan el mateix.
¿A qui se li acut ficar-se en política? Has d’estar realment desesperat, o ser un il·luminat. Primer has de fer-te militant –amb aquest símil militar ja comencem malament– d’un partit. Seguim pitjor: els partits són aquestes organitzacions corruptes i obsoletes en què hauràs començat trepitjant camarades, que, al seu torn, fan el mateix. Acceptant una sèrie de normes absurdes i jerarquitzades dictades per l’aparell. Anar donant cops de colze per destacar en l’escalafó. Rebre i assestar cops baixos sense immutar-te. Finalment, si et proposen com a candidat en unes eleccions, aguantar esgotadores campanyes electorals sense dormir, repetint mantres decidits per d’altres, xisclant en els mítings com si la gent fos sorda. Si no surts escollit, rebre l’esbroncada per perdedor, i des de l’oposició oposar-te a tot per sistema, rebutjar propostes raonables i acceptar tripijocs indignes.
Si surts escollit, venjar-te dels anteriors, pactar amb el dimoni, saltar-te el que has promès. Acceptant un sou paupèrrim i demagog, per fer-te el modest i, a sobre, deixar-ne un bon pessic al partit –incentius perquè et corrompis–. No tenir propietats al teu nom ni ostentar cap luxe. No poder emborratxar-te ni disfrutar d’una mariscada en públic. Fer veure que viatges en bici. Sacrificar la teva família en pro, suposadament, del servei públic. Votar com un xai el que digui el teu cap, el penell. Aguantar ser insultat al carrer, que li facin escarni al teu fill, que el teu cunyat et maleeixi. I quan ja no els serveixis, pidolar un enxufe si no t’ha tocat porta giratòria. O fer-te trànsfuga.
És clar, que també hi ha qui es fa polític amb cor. Jo en la meva vida ja n’he conegut tres. Amb coneixement de causa, Ronald Reagan va deixar aquesta perla: «Diuen que la política és la segona professió més antiga. M’estic adonant que cada vegada s’assembla més a la primera». Un altre actor, Woody Allen també va dir «la vocació d’un polític de carrera és fer de cada solució un problema». Ho peten.
