El món és com és

Ens omplim la boca d’un excés de paraules que només serveixen per proclamar unes bestieses que, en el millor dels casos, són inútils i buides, i que, en el pitjor, atien el foc encara més. Ja sabem que «el món és com és», Elisenda Paluzie, però parlar dels disturbis com un reclam publicitari –«fan visible el conflicte»– és una irresponsabilitat suprema.

El món és com és i sempre hi ha intel·lectuals i escriptors per constatar-ho. Hi tenen tot el dret. Marsé, Cercas i Marías, i uns quants més, tenen el dret de demanar la dimissió de Torra. És clar. Però s’equivoquen quan exigeixen unes eleccions que ens duguin un «Govern que de veritat representi tots els catalans». Això –i ells, que són intel·lectuals, haurien de saber-ho– és ontològicament impossible. Les eleccions es fan precisament per al contrari, per escollir una opció triada per uns quants (la majoria) en contra d’uns altres (la minoria). El que ha de fer un govern és administrar, no representar, en funció dels criteris i les promeses electorals. Els únics governs que representen «tothom» són els totalitaris. La política és debat i no pas imposició. I això val per a tots, això sí.