Política alimentària urbana

Al voltant d’un 55% de la població mundial viu en àrees urbanes, essent aquest percentatge molt més elevat a Europa (76%). Tal com hem comentat altres vegades, la malnutrició és un problema important. L’últim informe de la FAO  (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura) posa en evidència que la malnutrició torna a augmentar al mon des de 2015, havent-hi l’any 2018 821,6 milions de persones malnutrides, afectant sobretot als països més pobres. Al mateix temps, el sobrepès i l’obesitat s’estan incrementant. D’altra banda, l’emergència climàtica també posa l’accent en l’alimentació ja que els sistemes alimentaris son responsables en bona part de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle y al mateix temps, el canvi climàtic posa en risc la producció d’aliments. Finalment, cal remarcar la importància de la innocuïtat dels aliments, concepte que es refereix a l'absència de perills en els mateixos (de naturalesa microbiològica, química o física) que poden afectar la salut de les persones consumidores.

L’octubre de 2015, al voltant d’un centenar de ciutats de tot el mon van signar el Pacte de política alimentària urbana de Milà. Actualment hi ha al voltant de  200 ciutats involucrades, els alcaldes de les quals es comprometen a desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles i saludables. El Pacte consisteix en 37 recomanacions, agrupades en les següents 6 categories:

1. Governança: les recomanacions pretenen per exemple fomentar l’acció intersectorial en els governs de les ciutats i la participació dels actors clau, revisar els plans existents de política alimentària o millorar els sistemes d’informació disponibles.

2. Nutrició i dietes sostenibles: promoure les dietes sostenibles i saludables, disminuir les malalties relacionades amb la mala alimentació com l’obesitat o les malalties cardiovasculars, desenvolupar guies sobre la dieta sostenible i saludable o establir regulacions i lleis que la promoguin, com per exemple disminuint la producció d’aliments processats amb excés de sal, sucre o greixos.

3. Equitat social i econòmica: accions com facilitar que l’alimentació saludable sigui accessible pels grups més desfavorits, reorientar els programes d’alimentació a les escoles per fer-los més saludables i que arribin a tots els infants, independentment del seu nivell sòcio-econòmic,  donar suport a l’economia social i solidària o augmentar la formació i la recerca sobre l’alimentació saludable i sostenible i les polítiques per fomentar-la.

4. Producció d’aliments:  es recomana la producció i procés d’aliments a nivell urbà (els horts urbans en son un bon exemple), l’existència de sol municipal destinat a l’agricultura o el recolzament de les cadenes alimentàries i altres organitzacions de producció d’aliments amb la finalitat de fomentar els aliments saludables, sostenibles i innocus.

5. Provisió  i distribució d’aliments: accions dirigides a reduir la producció de gasos d’efecte hivernacle en les diferents etapes de la cadena alimentària (processament, emmagatzemat, transport, venda, cuinat, etc.) o a promocionar els mercats municipals amb venda d’alimentació de proximitat.

6. Malbaratament alimentari: polítiques i regulacions destinades a reduir el malbaratament alimentari així com monitoritzar l’evolució del mateix.

Si aquestes 200 ciutats avancen en les recomanacions d’aquest pacte es fomentarà el  dret a l’alimentació sostenible i saludable i la justícia alimentària i al mateix temps es millorarà la salut de la població i del nostre planeta.

Barcelona Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible per a l’any 2021

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

M’agradaria acabar assenyalant que a la trobada de ciutats que signen el Pacte de Milà que hi va haver aquest mes d’octubre a Montpellier es va decidir que Barcelona acollirà la cimera internacional del pacte de Milà convertint-se en la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible per a l’any 2021. La candidatura de Barcelona es basa en tres eixos clau: promoure l’alimentació saludable, sobretot en el cas de la infància, plantejar l’alimentació sostenible com una oportunitat econòmica per al comerç de proximitat i la pagesia i remarcar el seu vessant com a estratègia per lluitar contra el canvi climàtic. Segur que aquesta iniciativa serà un avenç també per la nostra ciutat.

*Doctora. Membre de la Xarxa de Científiques Comunicadores. Experta en salut pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.