Quatre eleccions i un funeral

Sota els focus del primer dels dos debats electorals de l’abril passat, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va abusar del seu «no es posi vostè nerviós» quan s’adreçava a Pedro Sánchez. Es va mostrar confiat a l’empara dels pronòstics que feia anar, aspirant a aparèixer com a líder de l’oposició. El PP, després de la moció de censura que va seguir la sentència de la Gürtel, estava en hores baixes.

Els lectors d’aquest diari van assenyalar Rivera com el vencedor d’aquest debat. El següent l’hi va adjudicar a Pablo Iglesias, que va estar més serè i menys rude que el líder taronja. Pedro Sánchez, el segon més ben valorat pels espectadors, va tractar de rendibilitzar la seva imatge presidencial construïda a contrarellotge amb la seva recent mudança a la Moncloa.

Set mesos després, la graella de sortida per a la cita davant les càmeres d’aquest dilluns és diferent. Aquesta campanya exprés deixarà només un debat amb els caps de llista nacionals i hi haurà cinc faristols en comptes de quatre. En les anteriors ocasions, Sánchez va voler imposar la presència de Santiago Abascal, però Vox no tenia representació parlamentària. L’absència de la ultradreta no va impedir que la seva ombra sobrevolés el plató, convocada pels que alertaven de la possible suma de la triple aliança.

Les enquestes suggereixen ara que Rivera té menys raons per sortir a escena amb tanta confiança. Pablo Casado, després de la caiguda del 28-A, ha temperat el seu discurs, deixant que siguin Cs i Vox els que es mostrin més agressius, especialment amb el conflicte català. Els populars recuperarien part del que van perdre i Abascal creixeria pels seus discursos encesos. Rivera, en canvi, és conscient de la fragilitat del seu lideratge. Després de tres comicis estatals, els quarts podrien desembocar en el seu funeral polític, per la qual cosa aquesta vegada potser sigui ell qui escolti allò de «no es posi nerviós» i opti per modular els seus envits.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Pedro Sánchez s’enfronta al desafiament de millorar els seus 123 escons, o potser al de conservar-los. L’enquesta del CIS, feta abans de la sentència, dels disturbis a Catalunya i de l’exhumació de Franco, li ofereix unes perspectives favorables que no secunden altres sondejos. Previsiblement oferirà un perfil de centre i de garant de l’estabilitat, tot i que ara, amb la sentència de l’1-O sobre la taula, li costarà més escapolir-se dels que l’acusen de no descartar possibles indults. Casado i Rivera podrien invocar Torra i Puigdemont i els suposats pactes amb els que «volen liquidar Espanya» per obligar Sánchez a abandonar aquesta centralitat.

El líder socialista tampoc comptarà amb el mateix Pablo Iglesias que en el debat de l’abril va exercir del seu escuder provisional. La possibilitat de crear llavors un pacte d’esquerres va fer que el líder morat tingués un to més propositiu. Res impedeix que aquest dilluns el número u d’Unides Podem carregui les tintes contra qui li va imposar el seu veto personal. Quan les quartes eleccions en quatre anys semblaven inevitables, tots sabien que el novembre la governabilitat seria més difícil. Per això,  la nit del 10-N sí que exigirà altura de mires per no condemnar el país a uns altres comicis.