La por a l'altre

Vaig començar a interessar-me pel concepte de l’heterofòbia  llegint ‘La España vacía’, de Sergio del Molino, una crònica revolucionària amb la qual vaig certificar el meu present desert, físic i mental. Heterofòbia significa tenir por a l’altre i és amb el que moltes vegades sobrevolem l’actualitat. Els polítics, per exemple, el fan servir sovint en els seus discursos. Ens buitregen el pensament aprofitant el gran buit en el que vivim. L’any passat vaig anar a un míting de Marine Le Pen a Fréjus on també hi havia polítics de la Lliga Nord. Es referien constantment a l’‘altre’  (com quan Duran Lleida distingia entre ‘nosaltres’ i ‘vosaltres’). El que aconseguien era posar un nom a les nostres pors, l’altre, perquè en aquests temps, les respostes, fins i tot les reprovables, omplen i donen vots.

No cal negar el buit. A mi fa temps que em costa trobar un lloc segur. Els amics, la família, els llibres, les cançons... em fan sentir bé però mai és suficient. Diria que ara mateix el meu refugi, on em sento més tranquil, és en la condició de jove. Sento que la meva generació és la que està afrontant millor la incertesa.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Els nostres pares pensen que el nostre futur és incert però nosaltres sabem que el nostre futur serà, del tot cert, un desastre. I per això hi ha molts que han perdut la por. És la constatació que la lluita per nosaltres és inútil i estèril i que vist el panorama cal fer-la per als altres, per a les generacions futures.

Soc una mica col·lapselògic però dins del caos –el meu, el de la meva generació i el del món– m’identifico amb les lluites per la igualtat que han emergit: entre les dones i els homes, els pobles i les ciutats, els boscos i els edificis, els pobres i els rics... Són lluites oposades a les de Le Pen o Duran Lleida perquè defensen els altres. Ha desaparegut l’heterofòbia entre molts joves. I aquesta és la política valenta, l’única que pot omplir aquest enorme buit. Una lluita per la justícia i per la digna vida dels altres, de nosaltres.