Estimar un país és cuidar l'economia

Tal com a l’octubre del 2017 els professionals que ens dediquem a atraure inversions a Catalunya vam viure un autèntic calvari per desenvolupar la nostra activitat, els inversors internacionals han reaccionat amb absoluta indiferència davant dels problemes d’ordre públic que hem viscut aquestes darreres setmanes, arran de la sentència del Tribunal Suprem.

Els fets de l’octubre del 2017 van ser interpretats per alguns grups internacionals com una situació d’inseguretat jurídica, quelcom absolutament inadmissible per al mercat d’inversió. Les operacions d’inversió es van congelar durant uns quants mesos i es van reprendre amb gana endarrerida un cop es va comprovar que la nostra economia es mantenia forta i afortunadament aliena a l’esdevenir de la vida política. Tant és així que l’any 2018 es va registrar un rècord en el volum d’operacions d’inversió immobiliària no residencial, tenint en compte la sèrie històrica dels darrers 12 anys.

La situació actual no és una crisi institucional com ho va ser al 2017, sinó una crisi en forma de protestes al carrer, que compten amb un suport social considerable quan són de caire pacífic i absolutament minoritàries quan són de naturalesa violenta.

Tot i que la situació als carrers encara no està plenament normalitzada, doncs les protestes continuen a través d’accions puntuals, és evident que la intensitat de la violència ha disminuït dràsticament i no està impactant de manera significativa en l’esdevenir de les nostres empreses. Per al mercat inversor internacional les protestes violentes només serien considerades com a rellevants si es cronifiquessin i impedissin desenvolupar l’activitat empresarial i econòmica amb normalitat.

Assistim, doncs, a l’absoluta impassibilitat per part dels inversors internacionals, cada vegada més acostumats a situacions de protestes en diferents punts del planeta, conscients que la reclamació ciutadana serà habitual i estarà cada vegada més ben articulada, a causa dels avenços tecnològics i de la coordinació dels manifestants a través de les xarxes socials.

Malgrat que els inversors internacionals continuen tancant operacions a Catalunya amb absoluta normalitat i ens dirigim cap a un altre any rècord en volum d’inversió, no falten les advertències catastrofistes per part de determinades entitats i d’alguns mitjans de comunicació, que s’afanyen a construir un relat de múltiples perills sobre l’economia catalana i de terror als carrers de Barcelona.

Ja ho vam viure el 2017 quan algunes empreses van decidir traslladar les seves seus socials i fiscals fora de Catalunya. Malgrat que és un fet demostrable pels que tenim controlat el parc d’oficines i de naus industrials que no s’han produït desplaçaments físics i que, per tant, els llocs de treball i l’activitat econòmica romanen a Catalunya, encara hi ha qui continua ignorant les dades i brandant l’espantall del desert econòmic quan, de fet, s’estan implantant més empreses a Catalunya que en cap altre moment històric.

Catastrofisme irresponsable

És obvi que la situació d’incertesa política en la que vivim des de fa anys no ajuda a enfortir la nostra economia, però el discurs catastrofista reiterat, de vegades amb indissimulada alegria, sobre l’eventual pèrdua d’oportunitats de l’economia catalana, constitueix una enorme irresponsabilitat, quan no directament una deslleialtat.

La crisi que vivim constitueix un gran fracàs col·lectiu, fruit d’una lamentable gestió per part del món polític, que hauria d’assumir la seva responsabilitat i enfocar-se a buscar solucions pel que fa a l’articulació territorial, al finançament i, per damunt de tot, al respecte social i cultural.

Però mentrestant això no passa –i potser caldrà esperar a tota una nova generació de polítics–, és prioritari protegir l’economia catalana d’aquesta dissortada situació. L’economia són les empreses i les empreses són els llocs de treball; el node on es generen les oportunitats per a que una societat avanci.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Estimar un país és, sobretot, tenir cura de l’economia, doncs una economia forta i ben articulada assegura la prosperitat i la cohesió social.

No deixem que ningú ens ho espatlli; tenim dret a treballar en pau i procurar-nos un futur millor, que passa, indefectiblement, per construir una economia més forta, en la qual tots hauríem de contribuir activament.