Margarita Salas: passió per la vida

Margarita deia fa poc en una entrevista que vam compartir juntes que una dona que l’havia inspirat molt era la científica italiana Rita Levi-Montalcini. Margarita admirava la dedicació de Levi-Montalcini en la tasca investigadora. Margarita explicava que Levi-Montalcini mai es va voler casar per no apartar-se de la ciència a l’haver d’ocupar-se d’un marit, i que va estar treballant al seu laboratori a Itàlia fins als 100 anys. Levi-Montalcini era una ‘role model’ per a Margarita.

Seguint els passos de la seva admirada Levi-Montalcini, als 80 anys Margarita mantenia el seu grup d’investigació al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa amb una becària postdoctoral i dos estudiants de tesi doctoral, i gestionava diversos projectes d’investigació del ministeri que havia lluitat perquè li deixessin liderar. Fa poques setmanes, Margarita va publicar el seu últim treball científic, i encara en té uns quants en preparació.  Els seus tres estudiants, que ara es queden sense la seva mentora i amb un futur incert, m’explicaven que Margarita els trucava des de l’hospital tots els dies per veure com anaven els projectes. Així era Margarita Salas, una apassionada de la ciència i del coneixement.

Art i ciència

Per això, la mort de Margarita ha sigut una mort prematura. Margarita tenia encara molt per descobrir en la ciència, però també en la vida. Margarita era una amant de les arts, especialment de la música, però també de la pintura i de l’escultura. La seva casa era plena d’obres d’art i de llibres. Margarita deia que els científics no som persones aïllades, sinó al contrari, que tenim passió pel coneixement, per aprendre, i per això la nostra gana pel saber no s’acaba al laboratori, sinó que s’estén en altres facetes de la vida.

Fa un any vaig tenir el plaer de treballar amb Margarita en la iniciativa CNIO Art, un projecte del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques per acostar la ciència a la societat a través de l’art. Cada any ajuntem un científic i un artista per crear una obra d’art nova inspirada en la ciència. Quan vaig proposar a Margarita participar en la primera edició juntament amb l’artista Eva Lootz, no s’ho va pensar ni un segon, va acceptar encantada. El resultat van ser 59 +1 meravellosos dibuixos i un vídeo creats per Eva Lootz que estan inspirats en els orígens de la biologia molecular dels quals la Margarita va ser protagonista. El dibuix +1 va ser un regal personal d’Eva Lootz a Margarita. Eva Lootz i Margarita són coetànies i dones pioneres en els seus respectius camps.

Els valors de Margarita en la ciència i en la vida l’han fet un model a seguir per a les desenes de deixebles que ens hem format amb ella i que l’admirem profundament, i per això, ens diem orgullosos ‘Margaritos’ en honor a la nostra mestra.

Les aportacions de Margarita a la ciència han sigut colossals. Des que era una becària postdoctoral a Nova York va publicar amb Severo Ochoa treballs seminals per entendre com funcionava la vida a nivell molecular, i ja de tornada al nostre país va publicar algun dels seus primers treballs ‘made in Spain’ en la prestigiosa revista ‘Nature’. I és que Margarita va portar al nostre país la manera de fer investigació que tenien els millors laboratoris dels EUA, on donaven importància al treball ben fet i als mèrits i on les formalitats i jerarquies tenien poc valor.  Amb això, Margarita va contribuir a elevar a un nivell internacional la ciència espanyola.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Margarita va ser una lluitadora infatigable, va lluitar pel finançament de la ciència en un país que era un desert científic, va lluitar per tenir el respecte dels seus col·legues masculins en un país profundament masclista. Margarita va lluitar fins als nostres dies, on els científics, inclosa ella, encara hem de defensar la importància del finançament a la investigació bàsica, aquella que Margarita va demostrar millor que ningú que sempre dona resultats amb el temps. Margarita va generar una patent basada en la polimerasa del virus Phi29, que és la que més beneficis ha donat al CSIC. Aquesta polimerasa s’utilitza per a les tècniques d’amplificació de l’ADN en tot el món. És preocupant que aquest llegat científic de Margarita estigui en risc per la falta de suport a la investigació al nostre país.

La mort de Margarita sembla inoportuna. Encara tenia moltes coses per descobrir i molts somnis per complir i, com a asturiana, un dels més importants per a ella era guanyar el Premi Princesa d’Astúries. Estem al 2019 i aquest premi encara no ha distingit cap dona investigadora del nostre país.