Els vots que alimenta la frustració

Quan la Junta Electoral va delimitar un passadís entre les tendes de l’acampada d’Universitat, carregades de pancartes ideològiques, per garantir el lliure pas dels qui vulguin anar a votar el 10-N a l’escola contigua, no només creava un espai blindat als símbols, també oferia protecció al votant, si és que s’anima a exercir. 

I és que la frustració corroeix aquests temps. Uns es posen nerviosos i hiperventilen. Si li pega així a un polític, diu barbaritats; un activista, a més, les pot fer i, en la seva impotència, cremar un contenidor li semblarà increïble. A un altre li pot pegar per votar Vox i, no ho dubtin, ho farà.  Així ens trobem perquè, entre altres coses, els nostres representants no han tingut en compte els savis consells de Lakoff, aquell del «no pensis en un elefant», que també difon el mètode sandvitx de veritat contra les mentides en campanya. Eduardo Suárez, del Reuters Institute, l’ha rescatat de l’oblit aquests dies per aclarir les idees de l’electorat: Primer, sempre la veritat; després, exposar la mentida en tota la seva cruesa, i finalment, llançar una nova tanda de veritats. 

Notícies relacionades

La Junta Electoral descarta desallotjar l'acampada d'estudiants a Barcelona

Més de 2.500 científics socials denuncien «la manipulació de dades» de Vox

El gruix de la societat frustrada lluita per adaptar-se al nou tauler de joc. No, ara no hi ha pisos de lloguer per menys de 900 euros; no, ara el sou no arriba per a un cotxe o per a les extraescolars de la criatura. Renunciaran a coses que disfrutaven sense la consciència que podien ser un luxe i arribaran justos a fi de mes. O ni això. I seran expulsats dels seus barris i les seves vides de sempre, lluny d’allò que altres generacions van projectar com l’Estat de benestar. El 62,8% dels mil·lenistes que treballen no estalvien per a la jubilació, diu un estudi recent sobre les pensions. ¿On són les propostes per a les futures jubilacions?

Hi ha motius per al descoratjament. Però, en les seves mil expressions, ha tornat una bomba de rellotgeria davant la cita amb les urnes. Quedar-se a casa el 10-N pot ser temptador, una bona rebequeria en forma de percentatge d’abstenció a l’acabar el recompte. A partir de l’11-N, ja només serà una oportunitat perduda.