'Órbita Leo'

Ja que tothom parla sense parar sobre Catalunya, m’agradaria compensar-ho comentant-los una cosa, i a més molt bona, que passa lluny d’allà. Concretament a Lleó.

En aquesta ciutat, un grup de joves de l’Asociación Leonesa de Astronomía (ALA) fa un podcast sobre ciències de l’espai, que jo, des d’aquí, els recomano escoltar. Es diu ‘Órbita Leo’ i és, senzillament, meravellós.

Cada setmana, un grup de joves es reuneix davant un micròfon i, durant una bona estona, parlen del Sol, de Venus, de Júpiter i les seves llunes, de Saturn, de la Via Láctea i d’altres galàxies llunyanes; de qualsevol d’aquests assumptes que, si els prestem una mínima atenció, aconsegueixen que –com diria el gran Carl Sagan– se’ns esgarrifi l’espina dorsal. No estan sols en aquesta missió divulgativa, perquè, com saben, hi ha molts ‘podcasts’ sobre ciència. Fa temps els vaig recomanar aquí mateix el gran ‘Coffee break’, una obra mestra de la divulgació sonora que avui, naturalment, els torno a recomanar.

Els nois d’‘Órbita Leo’ es fan estimar per una cosa que és molt poc comuna, no només en els ‘podcasts’, també en la vida en general: són humils, profundament humils. Una humilitat real, no postissa, amb la qual s’esforcen a explicar als que els escoltem les bondats de la ciència i l’emoció que sempre està unida als seus descobriments.

Gràcies a ells, podrà assabentar-se de la possibilitat de trobar vida a les llunes Encèlad o Europa i hi serà arrossegat amb naturalitat, com un pare que porta el seu fill de la mà. El curiós és que, en aquest cas, és el fill qui porta de la mà el pare, perquè aquests nois són molt joves i estic convençut que els seus oients són bastant més grans que ells.

La humilitat, unida al coneixement, genera una explosió de virtuts que ens fan la vida moltíssim més agradable. I aquests amics que viuen a Lleó, lluny de les bogeries de la meva terra, de Catalunya, em fan molt feliç, i poden provocar-los també una mica de felicitat, per poca que sigui, si entren en qualsevol aplicació de ‘podcasts’ i els busquen.

Ells ens demostren que el realment important mai apareix, per desgràcia, a les primeres pàgines dels diaris, ni es debat als programes de la tele, plens de contertulians sorollosos.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tant de bo això canviés algun dia. Desitjo de cor que Quim Torra, els CDR, Pedro Sánchez i la mare que els va parir a tots acabin en la secció de notícies breus, i que les primeres pàgines estiguin ocupades per Encèlad, per Europa i per la genial humilitat d’aquests nois d’‘Órbita Leo’, als quals, des d’aquest article, envio una afectuosíssima abraçada i els dic: gràcies per la vostra feina. Si penseu en alguna ocasió que el que feu no serveix per a res, traieu-vos aquesta tonta idea del cap. Serveix per a molt. Per a moltíssim més del que us podeu imaginar.