Qüestió de debat
¿Quantes nacions hi ha?
L'Estat s'identifica amb la nació perquè hi integrem dos dels tres elements d'un Estat: la població i el poder
cuantas
En els dos debats electorals que s’han celebrat aquests dies, Álvarez de Toledo, Casado, Arrimadas i Rivera els han preguntat insistentment als representants del PSOE, Lastra i Sánchez: ¿quantes nacions hi ha a Espanya? Cap dels dos interpel·lats va respondre clarament a la pregunta.
Tot i que sembli irresponsable deixar preguntes dels teus adversaris en l’aire i permetre que ells les responguin en el sentit que més els afavoreixi, el cert és que probablement va ser el més assenyat perquè es tracta d’una pregunta trampa en què l’única resposta possible ésdepèn; una cosa sens dubte debilitant per a qui ho digui tret que exerceixi de gallec recalcitrant.
D’entrada, hem de deixar clar que quan parlem denació podem estar parlant de dues qüestions molt diferents, i per moments, fins i tot contradictòries; raó per la qual, tot i que no desistim en l’afany de clamar per un diàleg cada vegada més imprescindible, a tot estirar el que apareix és cacofonia.
Així, si estem parlant de nacions sobiranes només n’hi ha una de possible;com a tots els Estatsdel planeta. Estarem aquí al·ludint al concepte gastat de sobirania nacional que des de les revolucions liberals va trencar el principi absolutista de sobirania personal (reial). La Declaració de Drets de l’Estat de Virgínia (1776) i la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (1789) van consagrar aquesta idea de poder com a inherent al poble; desobirania nacional. D’aquí que, després dels escrits dePasquale Stanislao Mancini, l’Estat –territori, població i poder que el regeix, ens diriaMaquiavel– s’identifiqui amb la nació perquè hi integrem dos dels tres elements d’un Estat: la població i el poder. En definitiva, nació i Estat passen a tractar-se com a sinònims i parlem d’Estat nació. Aquesta és la lògica que impulsa els que desitgen ser nació aCatalunyaa reclamar ser Estat, perquè sense aquesta independència no s’és nació internacionalment parlant. Per tant, la nació catalana no existeix perquè cap Estat del món té més d’una nació. L’Estat existent ésEspanya, i la nació, l’espanyola.
Concepte ‘Estat-nació’
En canvi, des dels postulats d’Ernest Renan, la nació és el conjunt poblacional que té una cultura particular i s’identifica subjectivament amb aquesta abans que amb qualsevol altra. Des d’aquest paradigma hi ha tantes nacions comcol·lectius de poblacióvulguin ser-ho. Això dona lloc a la potencialitat d’estats plurinacionals (Canadà, Índia, Rússia, Nigèria, Bèlgica, Espanya, etc.). Si fem servir aquesta idea de nació, Catalunya és, per descomptat, una nació, i Espanya, un Estat plurinacional.
Així les coses, la primera conceptualització és lajurídicai la que regeix en el sistema polític internacional; per tant, és el territori dels negacionistes de nacions suplementàries o d’aspiracions independentistes. La segona visió és la social-políticai no pretén que les nacions siguin actors internacionals, només busca que tinguin reconeixement i protecció en el marc d’Estats nació, des del pla jurídic internacional; però plurinacionals quant a les identitats de la seva població. Aquest és el terreny en què es mouen els federalistes. ¡Atenció, que elfederalisme té moltes variants i és molt complex!; però això mereixerà una reflexió un altre dia.
Per a qui creu en l’Estat nació, la nació catalana no existeix perquè cap Estat al món té més d’una nació
Per tot el que hem dit, un centralista i un independentista s’entenen fàcilment perquè parlen el mateix llenguatge, però la mera existència de l’un impedeix la de l’altre; és un joc de suma-zero. Un independentista i un federalista no s’entenen perquè quan parlen de nació parlen de qüestions molt diferents. L’opció federalista per a un independentista són les restes; li ofereix engrunes del que anhela. L’opció independentista, així com la centralista, per a un federalista són un contrasentit social perquè homogeneïtzen la diversitat –que amb freqüència oblidem que és riquesa–.
Davant del’enverinat conflicte nacional que tenim a Catalunyal’enverinat conflicte nacional la solució passa pel federalisme. Ésl’única alternativa que permet a les diferents nacions, ara enfrontades, coexistir, però amb cessions importants. L’independentisme català ha de renunciar a ser Estat, ja que només el triomf en un enfrontament civil li donarà aquesta opció. Els defensors de l’Estat nació espanyol han d’assumir, d’una vegada, que Espanya és socialment i políticament una realitat plural i complexa i que concretar, articular i acceptar un federalisme pluralista –a l’estil que propugnavaMiquel Caminal– és, cada vegada més, l’única solució factible.
