Un Congrés per a equilibristes

El raig polar anunciat ha deixat temperatures hivernals a Espanya i una sensació tèrmica més baixa de l’habitual a les seus d’alguns partits. Les expectatives del PSOE, que es van refredar a mesura que s’acostava al 10-N, van ser massa optimistes. Amb tot, Pedro Sánchez ha tornat a guanyar les eleccions, però amb tres diputats menys. Massa alforges per a aquest viatge electoral. A Ciutadans, l’hivern també s’ha avançat i el futur polític d’Albert Rivera sembla cobert d’una gruixuda capa de neu. La seva solidesa com a tercera força s’ha enfonsat com un castell de cartes per deixar pas a VoxVox, el líder del qual, Santiago Abascal, es torra al sol amb la repetició electoral.

El resultat de diumenge deixa encara un escenari més fragmentat. Així es despertarà aquest dilluns el Congrés de Diputats, amb un repartiment d’escons que requerirà d’altura de mires, expressió utilitzada pel mateix Sánchez, i de veritables dots d’equilibrista perquè la governabilitat s’adapti a la corda fluixa per la qual ha de caminar.

Difícil investidura

A Ferraz viuran segurament setmanes agafats amb força a un àbac electoral que els permeti una investidura exprés ara per ara difícil. Mirant a la seva esquerra, la pèrdua de votants d’Unides Podem és significativa i res fa indicar que les demandes de Pablo Iglesias per donar el seu recolzament poguessin ser més modestes. Els recels anirien a més si Sánchez escrudiña una abstenció del PP, tot i que per a això els populars hagin de superar el vertigen al tenir Vox a l’aguait.

L’ombra de Santiago Abascal és avui més allargada i inclourà 52 escons a l’hemicicle. La ultradreta va irrompre a l’abril i ara les urnes han concedit als extremistes el paper de tercera força. ParafrasejantEdmund Burke, perquè la ultradreta triomfi només fa falta que els demòcrates no facin res. El pacte que Ciutadans i PP van segellar amb Vox a Andalusia o Madrid ha donat aparences de legitimitat a un discurs populista que ha deambulat sense problemes en campanya.

En paral·lel, l’independentisme s’ha vist reforçat a l’entrar un nou actor: dos diputats de la CUP, amb dirigents que ja s’han distingit per un hemicicle buit presumint de fer coses prohibides. ERC, que ha cedit dos escons, es manté com a primera força a Catalunya i, sense minimitzar la caiguda, centrarà els seus esforços en afrontar unes eleccions catalanes amb garanties de victòria. El seu soci en el Govern, JxCat, també anteposa la seva agenda catalana amb el calendari que marqui Puigdemont.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sens dubte una altra derivada de la nit és la relació amb Catalunya. A partir d’aquest dilluns la via per desescalar la confrontació pot allunyar-se. Les aliances que necessiti forjar Sánchez el poden lligar de mans davant de la qüestió territorial. ERC pot ser també clau en la suma tot i que la divergència d’estratègia amb JxCat, més la influència de la CUP, pot destruir un diàleg sense exigències.

Espanya necessita un Govern, però avui afronta un escenari més difícil. Uns tercers comicis alimentarien la sensació de letargia i d’inestabilitat. Només la ràpida formació d’un Executiu pot enviar un missatge de confiança a Europa davant de l’auge de l’extrema dreta.