Relacions internacionals
Reagan i Gorbatxov es tocaven
La política és un esport de contacte, davant l'obsessió actual per jugar-lo a distància
File photo of U.S. President Ronald Reagan (R) and Soviet President Mikhail Gorbachev signing the Intermediate-Range Nuclear Forces (INF) treaty at the White House, on December 8 1987. Reagan was elected as the 40th U.S. president in 1980. Former U.S. President Reagan’s health is deteriorating and he could have only weeks to live, a U.S. source close to the situation said on June 4, 2004. Reagan, now 93, has long suffered from the brain-wasting Alzheimer’s disease. The source said Reagan’s condition had worsened in the past week. The time is getting close, he said. REUTERS/Dennis Paquin/FILE /
Ronald Reagan va disfrutar del seu segon mandat a la Casa Blanca veient pel·lícules de dibuixos animats per televisió, abans dels estralls que li causarial’Alzheimer. No obstant, continuava sent capaç de memoritzar un paper, com l’actor consumat que va estar a punt d’interpretar Rick a 'Casablanca', una designació que hauria sigut més nociva per a la història que la seva carrera política.
El president nord-americà va interpretar a la perfecció el seu paper d’interlocutor de Mikhaïl Gorbatxov. De fet, la fotografia que els recull en la cimera de Ginebra del novembre del 1985 és una mica enutjosa. No per la distància, sinó per la proximitat. Gorbatxov i Reagan s’estiren més que s’asseuen en un sofà vermell que augmenta la temperatura. No sorprèn l’esforç necessari per ajuntar-los, sinó per separar-los. Semblen a punt de protagonitzar una escena d’amor, si no estiguessin envoltats per una dotzena de xerpes de la cimera com en un rodatge hollywoodià. Es toquen insinuadors, es fan compliments afalagadors, intercanvien cèl·lules epidèrmiques. Aquelles trobades que Trump vol anul·lar, i que el president de l’encara la Unió Soviètica prolongaria amb Bush pare, van retardar tres dècades l’holocaust nuclear que la sèrie 'Chernobyl' ha reverditChernobyl a càmera lenta.
Els presidents soviètic i nord-americà es van tocar, de nou literalment, en una cimera en alta mar. Aquesta transacció química no es limitava a la cortesia, va resultar providencial per a la pau planetària. Gorbatxov resol en les seves memòries l’actitud que van compartir amb Bush pare davant de la imminent caiguda del mur de Berlín. Van decidir no intervenir, així de simple, davant l’evidència compartida que qualsevol mesura coercitiva hauria desfermat un bany de sang. Poques vegades un estadista haurà desaprofitat l’oportunitat d’inventar-se un paper decisiu, en un esdeveniment de tal calat. I cadascú va complir amb la seva part perquè abans s’havien tocat. La política és un esport de contacte, davant l’obsessió actual per jugar-lo a distància.
