Editorial

Premis nacionals al català i l'eusquera

Els guardons literaris a Joan Margarit i Bernardo Atxaga reconeixen la realitat plurinacional d'Espanya

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp50901171 margarit191114183649

zentauroepp50901171 margarit191114183649

En aquests temps caïnites, de desacords i en què a tot arreu es posa en dubte la capacitat de convivència a Espanya, és una gran notícia que dos premis oficials i nacionals, el Cervantes i el Nacional de las Letras, hagin recaigut en un poeta català, Joan Margarit, i un novel·lista basc, Bernardo Atxaga. És la primera vegada que el Cervantes es concedeix a un autor l’obra del qual està escrita en la seva gran majoria originàriament en català i també és una primícia que el Nacional de las Letras premiï un escriptor en eusquera. Els jurats dels dos guardons raonen de forma molt similar els motius pels quals han decidit els premis: en el cas de Margarit, perquè la seva obra poètica innovadora «ha enriquit tant la llengua espanyola com la llengua catalana i representa la pluralitat de la cultura peninsular en una dimensió universal de gran mestria». En el cas d’Atxaga, el jurat destaca la seva «contribució fonamental a la modernització i a la projecció de les llengües basca i castellana». L’autor basc, que acaba de publicar en eusquera la que diu que serà la seva última novel·la, ‘Casas y tumbas’, ha rebut el premi amb l’afirmació que escriure en una llengua minoritària converteix «cada llibre en un acte polític».

La trajectòria de Margarit, que concep la poesia com un «consol», també està marcada per la política i, sobretot, per la guerra civil, com es pot comprovar a l’autobiografia dels seus anys joves, ‘Per tenir casa cal guanyar la guerra’. Margarit va conèixer el seu avi en una txeca i el seu pare, soldat republicà, al sortir de la presó de Santoña on va estar pres. El 1963 va començar a escriure en castellà perquè, com diu, «Franco li va imposar el castellà a puntades de peu», però el 1980 es va passar al català, tot i que després ell mateix ha traduït tota la seva obra al castellà. De vegades s’ha mostrat pròxim a l’independentisme, però ara, als 81 anys, viu la situació política, com va dir en una entrevista amb aquest diari, «amb patiment, una mica temperat» per l’edat. Els dos premis haurien de contribuir a temperar els ànims.