Gir polític a Romania

Romania, un dels països més pobres de la Unió Europea (UE) i encara sota tutela de la Comissió Europea 12 anys després de la seva adhesió, intenta iniciar un gir polític amb la promesa de corregir els disfuncionaments de l’Estat, millorar el desenvolupament econòmic, emprendre una «guerra total» contra la corrupció i recuperar la confiança dels seus socis europeus. Aquestes són els compromisos del nou primer ministre, el conservador Ludovic Orban, sense parentiu amb l’autoritari primer ministre hongarès, Viktor Orbán.  

El Partit Socialdemòcrata (PSD), que sota diferents noms ha dominat la gran majoria dels governs del país des de 1992, va perdre el 10 d’octubre una moció de censura, acusat d’incompetència i d’emparar la corrupció. El Parlament va aprovar el 4 de novembre el nou Govern minoritari del conservador del Partit Nacional Liberal (PNL) –membre del Partit Popular Europeu (PPE)– per garantir l’estabilitat política fins a les pròximes eleccions legislatives de finals del 2020.

El nou Govern va poder ser aprovat gràcies a la suma de l’anticorrupció Unió Salvar Romania (USR), de la Unió Democràtica d’Hongaresos a Romania (UDMR), dels conservadors del Partit del Moviment Popular (PMP), de l’Aliança de Liberals i Demòcrates (ALDE) i d’un grup de dissidents dels socialdemòcrates i del progressista Pro-Romania de l’exprimer ministre, Victor Ponta. Els liberals d’ALDE havien format part del qüestionat Govern socialdemòcrata fins a finals d’agost.

Descens del recolzament popular

En la primera volta de les eleccions presidencials del 10 de novembre el president sortint, Klaus Iohannis, recolzat pel PNL, va aconseguir el 37% dels vots, 14 punts per davant de l’exprimera ministra socialdemòcrata Viorica Dancila. Això confirma el descens del recolzament popular d’un desprestigiat PSD per l’acumulació d’escàndols. El líder del PSD i president de la Cambra de Diputats, Liviu Dragnea, va haver d’ingressar a la presó el 27 de maig, condemnat a 3,5 anys per corrupció i abús de poder. El 2016, ja havia sigut condemnat a dos anys per frau electoral, tot i que no va haver de complir-los.

Iohannis, que s’ha distingit durant el seu mandat per frenar els intents d’abús de poder dels socialdemòcrates, parteix com a favorit en la segona volta de les presidencials del 24 de novembre. Iohannis va curtcircuitar els plans governamentals d’una amnistia per als delictes de corrupció amb la convocatòria d’un referèndum el 26 de maig, en el qual el 80% dels votants van rebutjar l’amnistia.

La Comissió Europea també va amenaçar al maig el Govern romanès d’obrir el procediment per greu vulneració de l’Estat de dret a causa del projecte d’amnistia i dels decrets que anul·laven els progressos fets abans del 2017 en la reforma del sistema judicial i la lluita contra la corrupció. L’informe anual de tutela de la Comissió Europea del 23 d’octubre va ser així mateix molt negatiu pel retrocés en la independència judicial, les lleis penals, el funcionament de la justícia i la lluita contra la corrupció. La Comissió Europea va subratllar en el seu informe que «els serveis d’intel·ligència han d’estar sota un adequat control democràtic, els delictes han de ser efectivament investigats i sancionats amb ple respecte dels drets fonamentals i la població ha de tenir confiança que la independència judicial està garantida».

Desigualtat social

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El descrèdit dels polítics és tan elevat a Romania que el nivell de participació en les eleccions és un dels més baixos de la UE. L’abstenció va superar el 60% en les legislatives del 2016. En la primera volta de les eleccions presidencials d’aquest mes la participació es va limitar al 47,6%.

A més de la corrupció i el disfuncionament estatal, un altre repte polític fonamental és la profunda desigualtat social de Romania. El nivell de renda per càpita se situa a Romania al 64% de la mitjana de la UE, el tercer més baix després de Croàcia i Bulgària. Malgrat el creixement econòmic sostingut superior al 4% de mitjana del període 2015-2019, el percentatge de població en risc de pobresa ascendeix al 32,5%, només superat per Bulgària, segons les dades d’Eurostat. La distribució de la renda a Romania és la més desigual de la UE després de Bulgària: els ingressos disponibles del 20% de la població més rica són 7,2 vegades superiors al 20% amb menys ingressos. El 10% més ric també obté el 28,5% dels ingressos nacionals, mentre el 50% de la població es reparteix el 24,1%, segons les dades de World Inequality Database. El baix nivell de renda i l’enorme desigualtat expliquen l’elevada immigració i que Romania hagi perdut des del 2001 més de 3 milions d’habitants, el 14% de la seva població.