Traïdors a la república

L’acord entre el PSOE i Podem per formar govern té poderosos detractors. Llegint alguns articulistes de la dreta mediàtica espanyola, es podria pensar que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias són a les portes de declarar el comunisme llibertari: bolivarians, rojos, comunistes, colpistes... El poder econòmic tampoc ha saludat l’acord amb focs artificials: caiguda de l’Ibex 35 (no va passar el mateix quan Vox va pujar per sobre dels 50 escons) i fredor a les grans empreses i a la banca.

Però l’acord també té ferotges opositors a Catalunya. La dreta independentista, agrupada principalment dins de les sigles de Junts per Catalunya, veu amb gran recel la possibilitat d’un acord entre el PSOE i Podem que disposi de l’aval d’ERC en forma d’abstenció. Els neoconvergents creuen que aquest escenari podria ser el primer pas d’un possible acord entre republicans, comuns i socialistes a Catalunya. No hi ha res que temi més la neoconvergència que veure’s desplaçada del poder per una reedició del tripartit. Si a més en aquesta ocasió ERC tingués opcions de liderar-lo i els comuns figuressin més reforçats que l’antiga ICV, els hereus de l’antiga CiU ho viurien com un malson distòpic.

Amb l’objectiu d’evitar aquest escenari, els portaveus de la dreta independentista intentaran durant les pròximes setmanes dinamitar l’acord, amb l’argument que avalar-lo suposa una traïció històrica a la república catalana. El traïdor número u serà Oriol Junqueras, que llegirà els atacs contra la seva persona tancat en una cel·la de Lledoners. Els escarafalls seran de tant nivell que no seria estrany veure Arnaldo Otegi convertit en un botifler.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

L’acord entre Sánchez i Iglesias no implicarà cap referèndum a Catalunya ni tampoc una llei d’amnistia. Però els qui des de l’independentisme estan a favor de vetar-lo farien bé d’explicar quina és la seva alternativa. Que la CUP hi estigui en contra té la seva lògica (i les seves contradiccions, perquèels cupaires sí que van avalar amb una abstenció la investidura de Quim Torra). Però els neoconvergents més aguerrits farien bé d’exposar en què basen la seva estratègia suposadament insurreccional. El que no és compatible és cridar a les barricades i a l’hora de la veritat enviar els Mossos a reprimir-les.

Durant les pròximes setmanes ERC haurà d’afrontar un dilema important. Avalar l’acord entre el PSOE i Podem li suposarà una dura campanya de retrets. Però l’independentisme d’esquerres, si vol convertir-se en un espai polític central, ha de marcar perfil i no pot fiar el seu creixement al fet que l’alternativa espanyola sempre sigui pitjor. Això significa ser capaç d’adaptar-se a tots els terrenys, tant en els moments en què a l’Estat s’obren vies de negociació com en els moments en què això no passi. L’alternativa és caure en la retòrica insurreccional buida de contingut, que pot servir per guanyar eleccions i mantenir les mateixes estructures i càrrecs, però que difícilment acostarà l’independentisme als seus objectius.