Dues mirades
Número 7, 4t 2a
Qui li havia de dir a Verdaguer que un segle més tard seria inspiració de grups musicals com Manel o Cabo San Roque
zentauroepp10521157 i cult club tr3sc jacint verdaguer redaccional de la column180730130149
A la fi de la seva vida, Verdaguer tenia una certa tendència a veure’s com una bestiola insignificant, davant la magnificència del Creador i davant la seva pròpia convulsa petitesa. Va ser cuc i va ser la formiga que volia tornar a «l’hermosa plana» després de patir l’oprobi i la falsedat en les sales de palau, «enemic cruel». Qui li havia de dir que, més d’un segle després, aquell clam íntim acabaria essent la inspiració dels Manel!
Però Verdaguer encara podia sospitar menys que un grup tan radical i modern com Cabo San RoqueCabo San Roque, tan experimental i fascinant, convertís els seus exorcismes en un espectacle, ‘Dimonis’, un muntatge visual i sonor de 40 minuts que tota aquesta setmana es pot veure a Girona, a Temporada Alta. La potència estètica (i moral) d’aquesta renovada «casa d’oració», aquella famosa finca del carrer Mirallers, número 7, 4t 2a, rau en la barreja de la paraula abrandada del poeta (dita per un Niño de Elche en èxtasi espiritual) i la mil·limètrica simfonia de percussions, dissonàncies, crits, ritmes vudús, engranatges diabòlics, cants gregorians i espasmes. «Lo món està perdut», deia el poeta, extasiat davant del Maligne. Bellesa i terror, Verdaguer contemporani.
