¿Té la carn data de caducitat?

Fa unes setmanes era a Brussel·les, en una reunió d’un projecte europeu de lluita contra el canvi climàtic. En línia amb el que allà es discutia, tots els àpats dels tres dies durant els quals es van allargar les sessions van ser estrictament vegans. No obstant, no ho semblaven: la pràctica totalitat dels plats que ens van presentar intentaven aparentar que no eren vegetals. Falses bolonyeses, hamburgueses de tofu, pastissos de carn sense carn, sushi sense peix... Segur que a molts dels lectors els sona. Resulta xocant, però, que per potenciar el vegetal es fugi del vegetal; que per fugir de la carn, s’emuli la carn. ¿Estem condemnats a provar de buscar substituts sigui on sigui? Així ho sembla. Però compte, perquè no és verd tot el que resplendeix.

L’equació, una vegada acceptem i respectem el fet de qui no menja carn per no provocar la mort d’éssers que senten, no és tan simple com «deixar de menjar carn per salvar el planeta».¿I si el que comprem és un tros de tofu embolicat en plàstic que ha viatjat més de 10.000 quilòmetres?L’impacte d’unes costelles un xai de ramaderia extensiva no és només molt menor en empremta de carboni, sinó que a més té altres beneficis per al territori i el paisatge. ¿Què té de preferible, a nivell d’impacte ambiental? Una gran part de la població del món occidental menja massa proteïna d’origen animal, i això és un problema per a la seva salut, abans que per al planeta. Però sembla com si l’abús de la carn fos indissociablement lligat al’estatus econòmic individual i col·lectiu (a més PIB, més consum de carn per càpita), i com si ens haguéssim oblidat de l’arxifamosa dieta mediterrània. El reduccionisme vegà cap a determinats tipus de cuina està llastant la seva capacitat de seduir el paladar: per menjar-se una cosa que és gairebé una hamburguesa, la gent es menja una hamburguesa. Un apunt per a la reflexió: ningú fa bròcoli de xoriço.

Superar el carnivorisme

¿I la carn artificial? ¿Serà la quadratura del cercle, la que ens permetrà continuar menjant carn amb un impacte molt menor en el canvi climàtic i sense matar animals? Pot ser que aquell dia arribi, no és a prop. Però, a més, em fa l’efecte que, quan ho faci, no serà per substituir la producció de carn actual, sinó per provar de sadollar, amb més carn, una gana voraç.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Necessitem deixar de menjar tanta carn, ho mirem com ho mirem. Un bon plat de llegums aporta proteïnes de qualitat i a més regenera el terra; la carn és un caríssim mitjancer entre les plantes i nosaltres. Necessitem desenganxar-nos de la carn de baixa qualitat, a nivell cultural i alimentari, i potenciar aquella que té un paper social i ecosistèmic.

I si es pregunten si em vaig ser directe a buscar una mitjana al tornar de Brussel·les, els diré que no. Al primer menjar que vaig fer de tornada a València vaig demanar un platd’arròs  i unes verdures a la brasa, que estaven delicioses i no s’amagaven sota cap disfressa càrnia. Perquè el primer pas per superar el carnivorisme actual, i agafant referents del debat polític, és no regalar-li el marc i el relat: les verdures són tan bones com la carn. No fa falta ocultar-les, com tampoc fa falta buscar desesperadament substituts per a la carn, perquè ja en tenim. Es diu «menys carn».