El laberint català
Independència o barbàrie, valgui la redundància
La lògica dels CDR és una pulsió de tipus nihilista que destrueix pel simple plaer de la destrucció
zentauroepp51033877 opinion leonard beard191122161955
En una estada a l’Havana, en els anys 90, en ple ‘període especial’, de forta penúria, recordo haver vist pintat en un mur un gran cartell del règim castrista que volia aixecar l’ànim dels cubans, «Pàtria o mort». Algú, furtivament, hi havia afegit: «Valgui la redundància». Imagino que la furtiva pintada va durar poc temps. En tot cas, aquest afegitó expressava bé el que significava, per al que l’havia escrit, el lema castrista de «pàtria o mort»: era el mateix.
Vaig recordar aquesta anècdota al llegir fa uns quants dies el comunicat difós pels CDR després del tall de l’autopista a la frontera francesa. El comunicat acabava amb el lema d’«Independència o barbàrie». Algú també hi podria haver afegit, «valgui la redundància».
Les pèrdues econòmiques
El text del comunicat és revelador del disbarat d’aquest tipus d’actuacions dels CDR i de les contradiccions en què cauen. ¿Quina opinió tindria d’una persona que, de manera eufòrica i orgullosa, li vingués a dir: «Hem generat grans perdudes econòmiques en només dos dies», com aferma el comunicat?
La pregunta que segurament li sorgeix, com a mi, al llegir aquesta frase és ¿a qui creuen els CDR que han provocat aquestes grans pèrdues econòmiques? Suposo que pensen que a l’enemic. És a dir, a l’Estat. Però no és el cas. Les infligeixen als ciutadans que queden atrapats a les autopistes, carrers, estacions o aeroports sense poder arribar a la feina o a casa seva, i a les empreses que necessiten portar els seus productes als mercats o rebre els aprovisionaments per poder continuar funcionant.
El cas de Seat il·lustra molt bé qui són els veritables perjudicats per aquestes pèrdues. Va haver de suspendre la producció i tancar la fàbrica de Martorell per no tenir assegurada l’arribada dels camions amb els aprovisionaments pels talls a les autopistes i carreteres. Dimecres el seu president, Luca de Meo, en una intervenció a Foment, la patronal catalana, en presència del vicepresident del Govern, Pere Aragonés, i diversos consellers, va advertir que tenen altres fàbriques a Europa a les quals poden veure’s obligats a desviar la producció si continuen aquest tipus d’actuacions. Per tant, és a l’economia catalana i als treballadors a qui es provoquen aquestes «enormes pèrdues econòmiques» de què parlen els CDR.
L’advertència de Luca de Meo és molt rellevant per un altre motiu. Ara el risc ja no és que les empreses treguin la seva seu corporativa de Catalunya i la residenciïn en un altre lloc d’Espanya, com va passar l’octubre del 2017 amb la declaració d’independència. Ara el risc és que se’n vagin les fàbriques. I, amb aquestes, l’ocupació de molts catalans.
Aquestes contradiccions en què incorren els CDR són les que em fan pensar en el disbarat de les seves actuacions. Llevat, és clar, que els enemics reals que es vulgui perjudicar siguin les empreses i els treballadors de Catalunya. I que es vulgui beneficiar aquells llocs fora de Catalunya on es traslladen les seus i les fàbriques.
Alteració de la vida col·lectiva
Aquesta és una de les contradiccions en què incorren aquest tipus d’actuacions d’alteració de la vida col·lectiva i afectació del dret a la mobilitat de les persones i que els seus promotors i les persones que hi participen no volen veure. Pensen que amb les seves actuacions incíviques perjudiquen l’‘Estat enemic ’ quan en realitat estan perjudicant els seus conciutadans i la creació de riquesa del país.
Confesso que no entenc la lògica d’aquest tipus de comportaments. Em pregunto si hi ha algun impuls moral que, tot i que jo no comparteixi, permeti comprendre aquesta barbàrie. La lògica de la barbàrie dels CDR no s’alimenta de cap impuls moral. És una pulsió destructiva de tipus nihilista que destrueix pel simple plaer de la destrucció. És similar al pler que experimenten els psicòpates fent mal a les seves víctimes. La independència és una simple tapadora per a aquesta pulsió destructiva.
Arribats a aquest punt, he de confessar que comprenc que aquesta pulsió destructiva pugui guanyar algunes persones antisistema. Però el que no soc capaç de comprendre és perquè molta gent gran, que es veuen a si mateixos com a independentistes pacífics, se sumen o toleren la barbàrie. La independència és una preferència política legítima. Però queda deslegitimada quan es persegueix a través de la barbàrie.
