25 de novembre: Més veu a les dones

Minerva Mirabal havia sigut una de les primeres llicenciades en Dret a la República Dominicana. Però no li van permetre exercir. El Dia de la Hispanitat de 1940, la van convidar a un ball que, segons es deia, havia organitzat el «president» Rafael Leónidas Trujillo («elegit democràticament» en unes eleccions més falses que un euro de fusta) amb l’exprés propòsit de ballar amb ella. La Minerva no hi volia anar, però li van advertir que, en cas de no fer-ho, la seva família patiria represàlies.

En una de les versions, Trujillo intenta excedir-se, i ella li clava una plantofada. En una altra, el dictador li diu que intentarà conquistar-la, i ella li diu que abans reconquistarà ella el país.

En qualsevol cas, Minerva i les seves dues germanes, Patria i María Teresa (les tres a la foto que encapçala aquest article), es van convertir en fermes opositores al règim de Trujillo. Les tres van estar empresonades en diverses ocasions a les presons del règim, on van ser violades i torturades.

El 25 de novembre de 1960, uns sicaris van interceptar el jeep en el qual viatjaven les germanes Mirabal. Les van apallissar a elles tres i al xofer, després van posar els cossos al vehicle i els van estimbar per un barranc. En el judici, un dels botxins que va testificar va explicar que cadascun dels assassins havia triat una de les dones. Va dir que ell es va emportar «la més alta».

Tampoc Trujillo les esmentava, ni a la Minerva ni a les seves germanes, pel seu nom. Deia que portava mala sort. Fins i tot al telegrama que la família va rebre, emès per la policia, es deia que havien mort «Minerva, Patria i una altra germana» en un accident.

El 1981 els moviments feministes llatinoamericans van decidir que el 25 de novembre seria el Dia Llatinoamericà de la Violència contra la Dona, com a homenatge a les germanes Mirabal. El 1999, l’ONU es va afegir a la iniciativa, i el 25 de novembre és un dia internacional.

A l’Amèrica Llatina moren assassinades 12 dones al dia víctimes de la violència masclista. La zona més violenta del món per a elles fora d’un context de guerra, segons l’ONU.

Mentre escric això, en menys de mes i mig a Xile hi ha hagut 23 morts i 2.200 ferits. A Bolívia, 23 morts, dos centenars de ferits. Quan augmenta la violència, augmenta la violència contra les dones i els seus fills. A més, a l’Amèrica Llatina, les dones solen ser les portaveus de les comunitats indígenes o les més desfavorides, i això les converteix en el primer blanc dels qui atempten contra els drets d’aquests grups.

Els brutals assassinats de les líders indígenes Berta Cáceres i Lesbia Yaneth, o de la política Marielle Castro han sigut els més mediàtics, però no –ni de bon tros– els únics. Prop del 95% dels homicides a tot el món són homes. És igual de quin país o regió sigui l’estudi o quin sigui el tipus d’aranya feta servir. Com a principals receptores de violència, i com a principals cuidadores de nens i ancians, les dones solen ser les primeres interessades en la pau. En paraules de l’ONU, «l’augment de la presència de dones entre els negociadors i les forces mantenidores de la pau milloraria notablement la resolució de conflictes». No obstant, a l’ONU, les dones ocupen únicament el 6,5% de les posicions d’alt rang relacionades amb la pau, i a la UE no hi ha cap dona entre els mediadors d’alt nivell.

I sense dones hi haurà més violència, i més violència contra les dones. Eduardo Galeano ja va dir que la por de la dona a la violència de l’home és el mirall de la por de l’home a la dona sense por.

Notícies relacionades

Una perillosa escalada en espera de Trump

Estimar-se

Per un món sense por, donem més veu a les dones.