Ja no llegim igual

Fa uns dies vam saber que Editorial Planeta ha decidit tancar l’emblemàtic Cercle de Lectors. Enrere quedaven gairebé 60 anys d’història de la que va arribar a ser la comunitat de lectors més gran d’Espanya.

D’entre els motius del tancament adduïts per la mateixa editorial, més enllà de la insostenibilitat d’un model de negoci basat en la venda de llibres porta a porta, hi ha la falta d’oferta, el canvi experimentat en els hàbits lectors i el consum digital. Els comentaris abocats arran de la notícia recorden amb nostàlgia un temps passat en què la visita del venedor i l’arribada del llibre eren celebrats com un dels esdeveniments familiars més esperats, en una època en què les opcions de lleure eren significativament menors que les actuals.

Certament, internet, i les tecnologies digitals, posen a l’abast del lector una oferta d’entreteniment com mai s’hagués imaginat. Però ¿què hi ha darrere d’aquest canvi d’hàbits lectors que justificaria el tancament de Cercle de Lectors?

Per respondre la pregunta haurem de tornar a la tan útil transformació digital, que ha alterat no només el que llegim, sinó també la manera com ho fem. La lectura ha deixat de ser exclusivament aquella activitat solitària, lenta, que demana concentració i convida a la reflexió, per ser, també, una activitat social que practiquem en qualsevol lloc i moment del dia. La lectura ininterrompuda de pàgines i més pàgines d’un mateix llibre, la denominada lectura intensiva o literària, comparteix espai amb un altre tipus de lectura, molt més fragmentada i dispersa, materialitzada en la consulta de missatges, correus electrònics, xarxes socials, blogs o pàgines web que acaparen la nostra atenció de manera constant i que ens porten a formar part d’un altre tipus de comunitat lectora. Llegim en paper i en digital, amb el mòbil, l’ordinador, l’eReader o la tauleta tàctil. Des d’aquesta perspectiva, el canvi d’hàbits no pot fer referència a la freqüència amb què llegim, perquè és obvi que mai s’havia llegit tant com aramai s’havia llegit tant.

Mil maneres de llegir

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Han aparegut nous formats textuals i noves plataformes de difusió de la lectura. Els videopoemes o les narratives transmedia són un exemple d’aquests nous gèneres. La Biblioteca Pública de Nova York ha ideat les InstaNovels per difondre clàssics de la literatura universal a través dels ‘stories’ del seu perfil d’Instagram. Els audiollibres, que tindrien el seu origen en la gravació de lectures orals que les infermeres feien als soldats anglesos ferits durant la primera guerra mundial, semblen haver trobat ara el seu canal ideal per arribar, no ja a l’objectiu original d’acostar la lectura a les persones cegues, sinó el de fer-nos-la compatible amb qualsevol altra activitat quotidiana.

La tecnologia digital, i l’ús que en fem, ha alterat totes les formes de creació i consum de continguts culturals, i la lectura no n’ha quedat al marge. Periòdicament es publiquen informes sobre hàbits de lectura i compra de llibres, sobre la penetració del llibre electrònic o la pervivència del llibre imprès. Són informes farcits de dades que permeten analitzar mercats i tendències. El que aquests informes no poden dir encara és de quina manera aquesta lectura interrompuda, superficial i dispersa, pròpia del món digital, afectarà la nostra capacitat de retentiva, de concentració i de comprensió, i quin efecte tindrà en els nous lectors. I aquesta és la pregunta, perquè, agradi o no, la lectura serà cada vegada més digital.