Al contraatac
Ja ho fem nosaltres
Potser el millor seria que els ciutadans ens ocupéssim d'aquesta negociació per formar Govern
04/09/2019 (I-D) El ministro de Fomento en funciones, José Luis Ãbalos; la portavoz del PSOE en el Congreso, Adriana Lastra; el portavoz de ERC en el Congreso, Gabriel Rufián; y la portavoz adjunta de la formación catalana, Carolina Telechea, durante su reunión en el Congreso de los Diputados. /
He decidit que no malparlaré més en contra delspolítics. D’una banda, perquè passats els dos primers minuts d’eufòria, sempre que critico o soc conscientment ofensiva amb algú, acabo sentint-me desmoralitzada, deprimida i enfangada. No sé com ho fan les persones que s’embranquen cada dia en discussions en la xarxa, que profereixen insults i diuen coses terriblement desagradables i malèvoles a gent que ni coneixen. Tot i que pensin que tenen raó, no sé com poden continuar després el seu dia com res, anar a comprar el pa o a recollir els seus fills a l’escola. De l’altra, he arribat a la conclusió que, al cap i a la fi, els polítics són persones com nosaltres.
Però, abans de tancar la boca per sempre, voldria fer-los una última i humil petició: ¿Podrien deixar-nos les negociacions per formar Govern Govern a nosaltres, sisplau? Ja fa molt dies que ho intenten (crec que va ser la gran agent literària Carmen Balcells la que va dir que no hi havia cap tema al món que no pogués resoldre’s en una reunió de mitja hora) i, com que ja ens van demostrar la seva ineptitud una vegada, he pensat que potser el millor seria que nosaltres, els ciutadans, ens ocupéssim d’aquesta negociació. Els polítics podrien fer-se temporalment a un costat, només temporalment, ¿eh? Que no es preocupin pels seus llocs de poder, pels seus diners i pels seus egos.
Jo els garanteixo que, si ens deixen fer, en un parell de dies tenim Govern. Que ens escullin per sorteig, per distribució geogràfica o pel que els doni la gana, un parell de persones de cada partit. Per exemple: els meus veïns són de JuntsxCat, el quiosquer és del PP, la fornera és socialista, el que em ven els bolis és d’Esquerra, el cambrer és de la CUP i el veí del labrador és de Ciutadans; no conec ningú de Vox, però ja trobaríem algú.
No serem vanitosos
Aquests mateixos servirien, però, si no, que n’escullin d’altres i en uns quants dies ho arreglaríem. Nosaltres li agafarem el telèfon a tothom i, com que serà per poc temps, les butaques ens seran igual, no serem vanitosos, ni condescendents, ni falsos, ni exagerats, ni melodramàtics ni hipòcrites.
Per cert, ¿què és aquesta nova moda de sortir en grup a fer declaracions? El líder envoltat dels seus acòlits, rígids com pals i sense saber ben bé quina cara posar, sembla que estiguin a punt de posar-se a cantar una nadala. De veritat, no és necessari sortir tots junts com a símbol de cohesió i consens, ja sabem que un partit el formen diverses persones.
En fi. No és demanar gaire, ¿oi? Només un parell de dies. Després, una vegada tinguem Govern, ja podran tornar els polítics professionals als seus càrrecs. Sense rancor, ¿eh? I sense acritud.
