Escalfament demogràfic

En relació amb el canvi climàtic forçat per l’activitat humana cal preguntar-se si els impactes futurs d’aquest fenomen s’atenuarien si s’alentís el creixement de la població mundial. Una resposta afirmativa sembla òbvia, especialment si tenim en compte que del 2015 al 2100 les previsions són que la població del planeta s’incrementi en prop de 4.000 milions de persones. D’altra banda, la validesa de l’esmentada resposta està recolzada per estudis rigorosos i, de fet, moltes organitzacions no governamentals, que duen a terme activitats relacionades amb el clima i la població als països menys desenvolupats i amb experiència en l’elaboració de plans nacionals d’adaptació, consideren que el creixement demogràfic constitueix un important factor de vulnerabilitat davant els impactes del canvi climàtic.

No obstant, la principal font d’informació científica en què es fonamenta l’elaboració de la política internacional, el Plafó Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), no es manifesta de manera explícita sobre el potencial que les polítiques demogràfiques tenen de cara a reduir els riscos associats al’escalfament global. Així, tot i que l’últim informe de l’IPCC inclou una avaluació tècnica sobre la interacció entre població i clima, no es pronuncia sobre si la planificació demogràfica s’ha d’incloure, o no, entre les respostes potencials previstes per a l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic.

Quatre percepcions errònies

Segons l’opinió d’alguns experts, en el si de part de la comunitat conscienciada i compromesa amb l’esmentada mitigació i adaptació existeixen almenys quatre prejudicis o percepcions errònies, que propicien el menysteniment del tema demogràfic i la consegüent absència de propostes de solucions en l’esmentat àmbit.

La primera de tals percepcions és que el creixement de la població mundial ha deixat de ser un problema. No obstant, l’última projecció demogràfica de l’ONU presenta unes xifres que són les més altes de totes les estimades fins a la data, amb una població global que el 2100 se situaria entorn dels 11.200 milions de persones.

La segona percepció errònia és donar per descomptat que les polítiques demogràfiques no són efectives, cosa que constitueix una generalització excessiva, ja que els programes de planificació familiar per limitar o espaiar els naixements han funcionat amb èxit a no pocs països, tot i que encara siguin necessaris més esforços i inversions.

Un tercer error és considerar que la demografia no té una especial influència sobre el clima. Sabem que les emissions causants de l’escalfament global són el resultat de la conjunció de diversos factorsdiversos factors, tals com el creixement econòmic i del consum, el progrés tecnològic i els canvis en l’estructura econòmica i en els usos del sòl, entre d’altres. Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, en el passat i en l’actualitat, són atribuïbles principalment al creixement econòmic, possibilitat per l’ús massiu dels combustibles fòssils dels països desenvolupats. No obstant, múltiples estudis també conclouen que la demografia juga un paper important tant en la història de les emissions com en les seves projeccions.

Respecte als drets humans

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I el quart perjudici és la creença que les polítiques demogràfiques susciten massa controvèrsia per poder ser aplicades amb èxit. L’oposició més ferma als programes de planificació familiar solen provenir de grups socials i religiosos conservadors. Però també hi ha altres motius d’objecció, com els esgrimits per les organitzacions de drets humans que denuncien la injustícia que suposa el que la planificació s’hagi d’aplicar majoritàriament als països més pobres (en ocasions fent servir mètodes coercitius) quan aquests no són els responsables del canvi climàtic. Certament, aquesta objecció reflecteix una realitat objectiva, però això no canvia el fet que el creixement de la població als països en desenvolupament suposa un desafiament per al clima global, de manera que la inacció demogràfica priva la comunitat internacional d’una important eina per millorar el benestar humà.

És hora que l’IPCC intervingui en l’assumpte i que les comunitats científiques i ambientalistes, al costat de les institucions internacionals per al desenvolupament, duguin a terme rigoroses anàlisis científiques sobre polítiques demogràfiques i programes de salut reproductiva fonamentats en el respecte més absolut dels drets humans.