El cos femení
El nu com a arma de reivindicació
¿Les dones, per ser escoltades, ens hem de despullar? ¿Pot un pit més que la raó?
Mon Laferte arrives at the 20th Latin Grammy Awards with En Chile torturan violan y matan written on her body on Thursday, Nov. 14, 2019, at the MGM Grand Garden Arena in Las Vegas. (Photo by Eric Jamison/Invision/AP) /
Jo no sé, la veritat, què s’ha de fer per atreure l’atenció davant d’una reivindicació legítima. No ho sé. Aquesta setmana, per exemple, hem vist com després de l’enorme ofensa que suposa retirar del cementiri de l’Almudena les làpides dels afusellats republicans durant el franquisme, les mostres de repulsa han sigut seguides per a penes vint persones.
El 1830, Delacroix va voler explicar al món com el poble francès s’aixecava en armes contra Carles X. ¿Què es podia fer? El francès no ho va dubtar i va pintar la seva famosa ’La llibertat guiant el poble’, una tela en la qual la seva protagonista era una dona ⎯l’al·legoria de la llibertat– que per rebre tota l’atenció apareixia ⎯al·legoria portada al màxim⎯ amb un dels pits a l’aire.
¿Què es pot fer en l’era dels ‘mass media’ quan vols que una reivindicació política rebi l’atenció dels mitjans? Aprendre de Delacroix, suposo.
I això que jo pensava que estava superat el fetitxisme del cos femení, excepte per a qüestions comercials, però no. Sortir en una catifa vermella, amb els pits a l’aire, com va fer Mon Laferte fa uns dies en els Grammy Llatins, i pintada la consigna «A Xile torturen, violen i maten» i la queixa ha volat. Ha sigut la manera més ràpida d’atreure l’atenció sobre un conflicte que no acabava de rebre l’atenció que es mereix i que així l’ha rebut.
Les activistes de Femen ho saben, des del 2008 duen a terme accions de protesta amb el tors nu i, creguin-me, és la formula infal·lible per tenir una repercussió que de cap altra manera no tindrien.
Notícies relacionades¿Vol dir això que les dones, per ser escoltades, ens hem de despullar? ¿Pot un pit més que la raó? O, dit d’una altra manera, si hi hagués hagut una dona nua al cementiri de l’Almudena haurien rebut més atenció de mitjans i públic? ¿S’hauria llegit menys aquesta columna si en el titular no hagués aparegut la paraula «nu»?
A mitjans del segle XXI, podria semblar que potser el problema no sigui el nu, sinó la falta de consciència social i política.
