La clau

Justícia a prova d'innocents

Els errors judicials que es corregeixen molt temps després, i només gràcies a l'empenta dels periodistes o les entitats compromeses, són senyals inquietants de la mala salut del nostre sistema de garanties

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp51100113 correction    from l to r   alfred chesnut  andrew stewart a191126201831

zentauroepp51100113 correction from l to r alfred chesnut andrew stewart a191126201831 / TODD KIMMELMAN

Hi ha fotos i fotos, i la que aquests dies ha sortit als mitjans de comunicació de tres exconvictes que han recuperat la llibertat després de 36 anys de presó injusta és de les que no deixen indiferent ni s’obliden. El fotògraf la va fer a Baltimore, als EUA, i hi apareixen els tres homes, Alfred Chestnut, Ransom Watkins i Andrew Stewart, ja passats els cinquanta. Les seves mans fan gestos de victòria, dos dits amb la forma de ve baixa, un polze aixecat. Les seves cares són insondables. Resulta que quan amb prou feines tenien 16 anys i eren uns quinquis algú els va implicar en un tiroteig que va acabar amb la mort d’un altre xaval. No van ser ells, hi va haver testimonis que els van exculpar, i fins i tot ja té nom el veritable assassí, que va eludir la justícia, tot i que va resultar víctima d’un altre tiroteig i ja no pot pagar per aquest crim. Van pagar injustament Chestnut, Watkins i Stewart, i ara es disposen a pujar al tren de la vida de la qual van ser trets d’adolescents. 

Notícies relacionades

Que un sistema judicial com l’americà ens colpegi de tant en tant amb aquest tipus de cops és especialment greu. El mateix sistema corregeix la seva disfunció extremadament tard: les apel·lacions no van detectar l’error enorme, i ha sigut una iniciativa de la Conviction Integrity Unit, una entitat amb fons federals impulsada pels membres d’un projecte de la Universitat de Baltimore, la que ha aconseguit l’exoneració. Aquesta unitat ja suma nou rectificacions els últims quatre anys, i el seu model es multiplica pels EUA davant l’alarma per l’error d’un sistema que té la cadena perpètua i la pena de mort vigent a diversos estats. 

¿Els sistemes europeus, l’espanyol, són més eficients? Que casos com el d’ Óscar Sánchez, el rentacotxes de Montgat confós erròniament amb un mafiós el 2011, es podrien esmenar gràcies al treball d’EL PERIÓDICO, que va destapar la injustícia, o que iniciatives com les del Barcelona Innocence Project, vinculat a la Universitat de Barcelona, s’estiguin desenvolupant els últims mesos, són senyals inquietants de la mala salut del nostre sistema de garanties, que necessita apuntalar-se.