Una poètica en directe

A l’espai d’‘El temps’ de TV-3, sovint connecten amb diverses càmeres del país per mostrar-nos la nostra climatologia tan diversa. Són imatges –de Vic, Tàrrega, Boí Taüll, Amposta i tants altres llocs– que durant uns segons se’ns obren com una finestra al "territori", que es diu ara. Entre les càmeres de Barcelona, a vegades hi surt la que tenen al capdavall de les Rambles, situada a l’Arts Santa Mònica, i quan la veig sempre em pregunto: ¿què hi deuen fer ara al Santa Mònica? En els últims anys, més o menys d'ençà que va desaparèixer el KRTU, el 2009, fa la impressió que el centre ha dut una vida erràtica, sense acabar de connectar amb l’escena cultural de la ciutat. Potser és només un miratge provocat pel fet que, des del desembre del 2017, no hi hagi director (la plaça està per convocar), i llavors m'adono que potser és tot al contrari: és un miracle que hi continuïn passant coses. Ara mateix, per exemple, s'hi presenta una instal·lació d’Isaki Lacuesta, ‘Jo sóc allò prohibit’, i l’exposició ‘Ulls fèrtils’, que celebra el lligam de Vicenç Altaió amb l’art, com a «traficant d’idees» i a través de la bibliofília.

En realitat, tant si plou com si fa calor, quan veig la càmera de l’Arts Santa Mònica em ve al cap una de les iniciatives que més constància ha tingut els últims temps: els ‘Dilluns de Poesia’, coordinats per Cinta Massip. Des de fa cinc anys, una programació estable ha convidat al voltant de 40 poetes que han llegit i comentat la seva obra en públic. Hi han passat autors de renom internacional com Mircea Cartarescu, Adam Zagajewski o Chantal Maillard, i veus catalanes tan diverses com les d’Anna Montero, Jaume Pont o Feliu Formosa. Són sempre autors de recorregut llarg, que es presten al diàleg pausat, i així transmeten una visió íntima de la seva obra –una poètica en directe– que alhora ressona en un llibret publicat per a l’ocasió. A l’espera del programa del 2020, l’últim ‘Dilluns de Poesia’ d’aquest any, el 2 de desembre, convocarà a Narcís Comadira, presentat per Josep M. Fonalleras. Una nova oportunitat per acostar-se al Santa Mònica, sentir versos a cau d'orella i, qui sap, potser sortir a la càmera de TV-3.