Flexibilitzar la immersió lingüística

Llengües per conèixer i estimar

Hem d'adaptar-nos a la realitat sociolingüística de cada escola i institut. I assegurar el ple domini del català, castellà i anglès per part de tots els alumnes, visquin on visquin

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp51184464 opinion191202194122

zentauroepp51184464 opinion191202194122

'Sí, comprèn-la i fes-la teva també, 

des de les oliveres,

L’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:

«Diverses són les parles i diversos els homes,

I convindran molts noms a un sol amor»' 

Salvador Espriu

Amb molt de gust responc a l’amable invitació de Joan Tardà a comentar la proposta socialista de flexibilitzar la immersió lingüística, lluny del brogit i la simplificació de Twitter, que tant en Joan com jo coneixem bé.

Defensem un model que rep les crítiques dels partidaris del monolingüisme, tant els continguts en el manifest Koiné com els objectius espanyolitzadors dels partidaris de l’exministre Wert.

Ja el 1981 en una declaració de la direcció del PSC ens comprometíem en “una tasca permanent i vigilant en favor del restabliment de la normalitat del català com a llengua pròpia de Catalunya [definició estatutària]; una actitud ferma en la defensa dels drets de les persones a la seva llengua, ja sigui la catalana o la castellana; un rebuig decidit enfront de qualsevol intent de divisió del poble treballador de Catalunya”.

Els socialistes volem plantejar una alternativa per flexibilitzar i modernitzar la immersió tenint com a principi inspirador bàsic la igualtat d’oportunitats, perquè sempre hem entès que la igualtat d’oportunitats és la millor eina per assegurar la cohesió social.

Pluralitat política i cultural

Sabem que Catalunya, com va dir Vicens Vives, ha estat i és «fruit de moltes llavors» i que només pot garantir la seva continuïtat i construir-se un futur comú des del respecte a la seva pluralitat política i cultural i des del denominador comú que barreja i fusiona. Qui atempta contra aquest ample consens atempta contra la Catalunya que hem construït, que volem i que defensarem.

No és amb la consolidació de dues comunitats inconnexes o, pitjor, en conflicte, com es fa Catalunya: així només es desfà. Sempre ho hem dit i hem exercit de frontissa i de gresol contra aquest mal. La política lingüística que hem impulsat en tot moment ha estat un factor clau en aquest direcció.

Tres criteris han inspirat la política lingüística del PSC:

1. Respecte absolut als drets lingüístics dels parlants, tant en català com en castellà.

2. Situar la llengua catalana com a centre de gravetat del sistema educatiu i dels mitjans públics de comunicació i promoció del català en el context global.

3. Escola comuna, per tal de no separar els infants per raó de llengua.

Pensem que és el moment d’una actualització. La realitat lingüística actual té poc a veure amb la dels anys 80. Els tres criteris han de seguir essent vigents en la realitat actual. ¿Com? Adaptant-se a la realitat sociolingüística de cada escola i institut. I assegurant el ple domini del català, castellà i anglès per part de tots els alumnes visquin on visquin. En alguns llocs caldrà reforçar el català; en d’altres el castellà i l’anglès a tot arreu. ¿Qui pot estar en contra d’aquest principi? Només aquells que persegueixin una societat monolingüe.

El document del Departament d’Educació ‘El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural’ difós l’octubre de l’any passat és molt clar al respecte: «Les llengües curriculars (català, castellà i estrangeres) es tracten com a llengües d’aprenentatge i com a vehiculadores de continguts durant el temps lectiu i el temps escolar d’acord amb els projectes lingüístics de cada centre».

Avançar cap a un model plurilingüe

Per tant, cal seguir avançant cap a un model plurilingüe a l’educació que faci realitat el desig de Marta Mata de fer que «els nostres infants coneguin i estimin el català i el castellà». Els socialistes ara hi afegim l’anglès.

Notícies relacionades

Cal evitar tota instrumentalització política de les llengües. Les llengües són per comprendre el món, per comunicar-se, per enraonar, per entendre’s. I no es pot acceptar que ningú les converteixi, volgudament o no, en munició contra l’altre, en un camp de batalla excloent que juga a la contra de la pluralitat i la igualtat d’oportunitats.

Al congrés que celebrarem d’aquí a uns dies, els socialistes debatrem aquesta flexibilització de la política lingüística per modernitzar-la, amb el màxim empoderament i suport dels i de les mestres, juntament amb propostes com ara fer que, de manera progressiva, l’emissió per defecte dels mitjans de comunicació sigui en versió original subtitulada. Aquest serà també un instrument per conèixer i estimar totes les llengües.