La prova de Proust

De manera molt injusta, tot el que prové de França és menysvalorat. Les llums de París ja no il·luminen, però això no significa que el món d’avui no sigui, pel que fa a l’art i a les idees, més fill de França que de qualsevol altra de les matrones que l’han forjat. Shakespeare és millor que Racine. Tant cert com que hauríem de situar Proust al capdamunt del canon. L’origen nacional, la llengua, és un llast pal·liat per les preferències sexuals i els orígens jueus del diletant sublim. Són els dos factors que segons Steiner l’impulsen fins al capdamunt de la cultura moderna, al costat de Wittgenstein, que també era homosexual i jueu.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sobre la bondat de les últimes obres de l’autor del famós 'Tractatus' hi ha pocs dubtes entre els que es veuen capaços d’avaluar-la. Es pot discutir si treu mèrit a l’austríac protegit de Russell el fet de ser el lògic de capçalera dels filòsofs ‘tontos’, és a dir simplistes (espècie que vesteix força i es reprodueix com la pesta, a l’empara de polítics i periodistes ignorants). En canvi, si volem saber què cosa és el llenguatge humà i com és capaç de meravellar-nos i modificar-nos, no hi ha dubte que el mestre, el gran mestre, es diu Marcel Proust. Arribem així al pinyol d’aquest modest article: els que no han llegit Proust s’haurien d’abstenir, per higiene i per respecte, de parlar de literatura. Gairebé diria el mateix sobre els que no l’han rellegit, i quasi dels que l’han rellegit sense aturar-se davant els seus grans paràgrafs i contemplar-los, passejar-s’hi endavant i endarrere, desgranar les filigranes i després prendre distància per capir més bé el conjunt, es a dir assimilar-los, com als magnífics quadres o composicions que són. Rellegir Proust seguit seguit, com si fos una novel·la, és un crim de lesa literatura.

La prova per descobrir els professors i crítics que no passen de la xerrameca superficial és la 'Commedia'. La del lector modern és la 'Recherche'. Qui no l’hagi superat es queda en la categoria de pobre, de pobríssim, de superficial llegidor.