Anàlisi

Pagar per reservar restaurant per al sopar de Nadal

2
Es llegeix en minuts
24447667 591

24447667 591

Fins al 2015 no es va recuperar consistentment la celebració dels menjars d’empresa per Nadal. Tot i que mai van arribar als nivells anteriors a la crisi del 2008, després d’aquests set o vuit anys duríssims, els esdeveniments nadalencs entorn d’una taula s’han disparat.

El sector viu al desembre el seu moment més àlgid. Els menús entre 30 i 60 euros es colen a totes les cartes i cada vegada són més els bars, restaurants, tavernes, cantines, ‘self-service’, xiringuitos, ‘gastros’, menjadors associatius i altres que s’ofereixen per a aquest menester. En una frase feliç de Patricia Castán a aquest diari, «els sopars grupals prenadalencs oxigenen la restauració» (El Periódico, 14/12/2018).

Una de cada dues empreses organitza a Espanya el típic sopar de Nadal (Infojobs, 2018). Sobretot, les grans i les multinacionals. Quatre de cada cinc empleats i treballadors no falten a la cita (segons la mateixa font). Però, a més d’aquestes expansions, la iniciativa de les quals parteix de les empreses, la majoria absoluta dels companys de feina celebren pel seu compte els seus propis esbargiments gastronòmics (Adecco, 2018).

En aquest reenganxament a partir del 2015, alguna cosa ha canviat respecte a abans de la crisi. El nivell competitiu s’ha disparat. Ho saben els que ocupaven tradicionalment la plaça i els entrants també. Es nota sobretot en els preus: més harmònics i ajustats.  També en la qualitat de l’oferta. I, com no, en la sofisticació i en l’acurat servei que es proporciona. 

A dos fenòmens apunten aquest any quan, des del sector, asseguren que en aquests moments el peix està gairebé tot venut. El primer, és el de les reserves ‘online’. S’ha produït un extraordinari creixement d’aquesta modalitat de confirmació, que facilita el tràmit. Aquest conducte té la virtut de mantenir els preus finals per al consumidor, però el pessic que s’emporta el mitjancer internàutic corre per compte del restaurador.

Això vol dir, que les apps intermediadores potser aporten clients, però és segur que a un cost superior ja que redueixen els marges. El segon, les reserves presencials estan posant de moda exigir un avenç a compte de la festa. És a dir, un aprovisionament de fons. Però, ¿per què els restauradors exigeixen una fiança?  Per cobrir-se per si el client es fa enrere; aquest abonament anticipat redueix els riscos. 

Notícies relacionades

Pot ser que la sobreoferta hagi deixat en mans dels consumidors la capacitat de reservar doblement o de frivolitzar amb una cosa emparaulada. És possible que, en aquesta conjuntura, la moda prosperi a curt, a molt curt termini, tot i que la perspectiva de creixement de l’oferta la frenarà en sec.

El pitjor d’aquesta moda és que el client es passi en massa a reservar per internet, que de moment no reclama avenç. En qualsevol cas, aquesta mesura fomenta la desconfiança cap a l’empresa, el camí contrari a la fidelització. Pa per avui, gana per demà.

Temes:

Restaurants