2019... una odissea de la ciència

El millor d’un aniversari és sumar anys; no els festejo amb confeti, però afirmo que es tracta d’un episodi positiu: ¡ets viu per explicar-ho! Per tant, a aquests amics i amigues que es queixen de ser un nombre enter més vells, els dic que el trist seria homenatjar la seva defunció. Tot i així, i tot i que hagués preferit el 200 aniversari d’un naixement –Any Darwin 2009–, admeto que vaig descobrir la teoria de l’evolució amb motiu de la celebració del centenari de la mort de Charles R. Darwin el 1982. Alguna cosa bona havia de tenir aquesta afició pelsobituaris tan morbosa,  ja que, sent del 69, em vaig amarar de Darwin amb escasses 13 primaveres i no vaig haver d’esperar als 40 anys.

Ara, en ple 2019, festegem el 500 aniversari de la defunció de Leonardo da VinciLeonardo da Vinci, i poc hem lloat la seva aportació a les ciències. Fins i tot alguns dels meus col·legues han posat en dubte el paper del toscà com a científic. Inaudit. En els temps que corren, prou difícils per a la ciència, només faltava que autodinamitem els nostres propis fonaments i cremem a la foguera els pioners que ja van torejar amb la incomprensió de la seva època. ¿Per què desprestigiar un dels primers científics multidisciplinaris de la història?

Actitud científica

En els segles XV i XVI no existia la ciència com a tal; llavors es parlava de Filosofia Natural. Tot i així, Leonardo es va dedicar a observar i experimentar amb enorme curiositat. L’estudi del vol dels ocells el converteix en el precursor del’etologia  (la disciplina que investiga el comportament animal). Els dibuixos anatòmics –va practicar més de 200 disseccions amb cadàvers humans– són valuosíssims, i va avançar interessants deduccions sobre el funcionament del cor. Referent al’astronomia va descobrir la brillantor de la Terra: les nits de Lluna creixent, quan la veiem sobre l’horitzó i s’ha post el Sol, entreveiem una espècie d’imatge espectral que fa que la Lluna sembli plena. Leonardo va dir que la Terra brilla, i il·lumina el nostre satèl·lit.

En comparació amb les obres de Vesalio, Harvey, Copèrnic o Galileu, els detractors de Leonardo esgrimeixen que no ens va deixar cap tractat publicat; però ¿que potser només és bon científic el que ha compilat un llibre consagrat? ¿El que obté una càtedra? L’important rau en l’actitud:l’interès  per observar, conèixer, aprendre i divulgar. Mentre que mai he vibrat davant de la contemplació de La Gioconda i, en canvi, m’encanten L’astrònom i El cartògraf de Vermeer –no soc historiador de l’art i desconec si s’ha sobrevalorat Leonardo en el seu vessant com a pintor–, sí que, com a científic, opino que va ser un geni i motiu d’inspiració per a molts de nosaltres. Per exemple, per a Alexander von Humboldt, eminent geògraf, naturalista i viatger alemany del qual avui se celebra el 250 aniversari del seu naixement.

Carta als Reis d’Orient

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

D’origen acomodat, en comptes de fastuosos balls, luxosos palaus o jocs d’atzar, Humboldt va decidir dilapidar una vasta fortuna per la causa de la ciència. Ansiós per descriure el cosmos, va recórrer bona part del continent americà a partir del segle XVIII. ¿Quan va acabar el viatge? Fàcil. Doncs quan va fondre tot el pressupost fins a arruïnar-se. I és que els diners són part fonamental al terreny de la investigació i exploració científiques. Sense finançament hauria sigut impossible la carrera espacial protagonitzada, a les albors, per soviètics i nord-americans. Un dels seus punts culminants, i més mediàtics, també ha complert anys –mig segle– aquest 20 de juliol; a saber, quan el mòdul lunar de l’Apollo XI, i l’astronauta Neil Armstrong, van ser els primers en trepitjar pols selenita.

Però deixem-nos d’aniversaris. No podem avançar només amb l’exalçament de vells i bonics records de fa segles i dècades enrere, sinó amb el treball –decentment remunerat– de científics i científiques adscrits a projectes i centres d’investigació degudament finançats. Sense fronteres ni gèneres. Així continuarà creixent una taula periòdica dels elements de la qual ara es compleixen 150 anys. Des que la proposés el rus Dmitri Mendeléiev, són moltes les dones, de diferents nacionalitats, que han omplert les caselles buides d’aquesta taula. I que el meu petit gran primat, de 10 anys, vulgui ser paleontòleg de dinosaures o oceanògraf, dependrà del fet que un professor o un investigador universitaris en l’Odissea de la Ciència del 2019 pugui cobrar més de 300 euros al mes. ¿Ho posem a la carta per al Pare Noel i els Reis d’Orient?