Peter Pan a Catalunya

Com les persones, els moviments socials arrosseguen els seus complexos. També el nacionalisme català. En un íntim debat entre el seny i la rauxa,tradicionalment ha estat marcat pel primer, però sempre ha sentit admiració per la segona. En el passat, la Catalunya convergent mirava amb embadaliment al nacionalisme basc, tan aguerrit, tan essencialista. Aquest sempre li va respondre... anant a la seva. En aquests últims anys, la CUP ha tingut alguna cosa de calze de les essències. ¿Recorden aquella emocionada abraçada entre Artur Mas i David Fernàndez el 9-N? Mas també ho devia recordar quan la CUP el va llançar a la paperera de la història.

Mentre el nacionalisme del seny vira cap a la temeritat, burlant-se de les lleis i clamant llibertat per a uns acusats de terrorisme, la CUP respon a tant embadaliment... anant a la seva. L’última és rebutjar l’oferta de JxCat per formar grup propi al Congrés. La puresa aspiracional de la CUP també ha sigut determinant en l’esdevenir del procés. Ells són els fills aguerrits, el reflex de la valenta joventut perduda. L’independentisme té complex de Peter Pan.