Emergència climàtica
Com fer la transició energètica
El procés s'haurà d'adaptar a la realitat de cada economia, protegint els sectors que creen riquesa.
zentauroepp51214051 opinion monra191204182605
Durant les últimes setmanes hem rebut missatges preocupants des de la comunitat científica sobre les conseqüències del canvi climàtic. Els científics ens adverteixen que la Terra s’enfronta a unaemergència climàticai que disposem d’uns 30 anys per modificar el sistema energètic global.
El Parlament Europeu i Governs de tot el món, incloent-hi el Govern, han declarat l’«emergència climàtica» i se citen a actuar urgentment per frenar l’escalfament global. Sense fulls de ruta i línies d’acció concretes, no obstant, aquestes declaracionssón paper mullat.
El problema actual té el seu origen, en gran manera, en l’ús de combustibles fòssils(petroli i derivats, carbó i gas natural). Les emissions generades en la seva combustió, sobre tot CO2 i metà2, donen lloc a una gran concentració de partícules en l’atmosfera que crea un «efecte d’hivernacle».Altres factors, com la desforestació, agreugen la situació.
La concentració de partículesestà assolint nivells que impliquen unincrement de la temperatura superior als 2 ºC de referència a l’Acord de París, del 2015. Aquest augment suposa que canvis que es donaven al llarg decentenars de milersd’anys es produeixen ara en poques dècades.
Unincrement de temperatura superior a 2 ºCimplica que molts llocs del planeta no podran acollir la vida de l’ésser humà com la coneixem avui. Els costos econòmics i socials d’adaptació al nou entorn seraningents. No hi ha evidència que refuti aquesta hipòtesi, avalada per científics a tot el món icorroborada per models climàtics cada vegada més complets, malgrat les crítiques dels neonegacionistes climàtics.
En aquest context, l’única resposta racional consisteix aadoptar un enfocament basat en la gestió de riscos: encara que els escenaris més desfavorables tinguin baixa probabilitat, el seu impacte és potencialment devastador. No podem ignorar escenaris catastròfics per a les generacions futures, cosa que implica que hem d’actuar ja.
Canvi a l’electrificació
Hem d’exigirals nostres representants polítics que adoptin mesures que facilitin la transició efectiva cap a un sistema energètic global sostenible, ambzero emissions netes de gasosamb efecte d’hivernacle.
¿Com es pot aconseguir, això? A través de l’electrificacióde gairebé tot el consum d’energia (incloent-hi sectors com el transport, en el qual el vehicle elèctric serà protagonista, la indústria o l’edificació), la penetració massiva d’energies renovables en el mix elèctric i més eficiència energètica.
No hi ha un sol model de transició energètica. El procés s’haurà d’adaptar a la realitat de cada economia, protegint els sectors que creen riquesa. Per capturar les oportunitats econòmiques que sorgiran s’han d’alinear l’estratègia de transició energèticaamb la política industrial, les polítiques sectorials, d’economia circular, d’innovació...
L’objectiu éscrear avantatges competitius sosteniblesa cada territori, explotant les seves fortaleses a través de l’especialització, la innovació en productes, serveis i models de negoci, i desenvolupant sinergies entre sectors, cadenes de valor i tecnologies. Les regions i ciutats seran protagonistesa l’hora d’instaurar canvis als entorns locals.
Per garantir l’acceptació social de les mesures necessàries, s’haurà de compensar els segments de la població més vulnerables
A llarg termini, disposarem d’energia abundant i barata. Però hem d’invertir en infraestructures i noves tecnologies (hidrogen, eòlica marina, captura i ús del CO, gas verd...) i finançar aquestes inversions a través de nousesquemes de col·laboració publicoprivada, involucrant el sector financer en aquest procés.
Serà necessari utilitzar un ampli ventall de mesures i eines fiscals i mediambientals, coml’impost sobre el carboni. Per garantir l’acceptació social d’aquestes mesures, s’haurà de compensar els segments de la població més vulnerables.
Notícies relacionadesEn l’àmbit global s’haurà de tenir en compte larealitat de la Xina, l’Índia i els països amb menys recursosper afrontar els canvis i on el consum d’energia augmentarà a mesura que creixin.
Per no traspassar les línies vermelles marcades perla comunitat científica, hem de fixar ara mateix objectius exigents i plans d’acció en tots els àmbits de l’economia. Hem demodificar el nostre comportament com a consumidorsi recolzar científics, empreses i reguladors perquè trobin solucions tècniques i econòmiques que permetin superar el repte més gran de la humanitat en aquest moment de la història.
