Paraules i verí

El problema no són les paraules, sinó la intenció amb què s’utilitzen. És cert. Ho van dir els organitzadors del concurs per triar el neologisme que entrarà al corpus del diccionari normatiu. Però també és veritat aquesta reflexió del filòsof Daniel Gamper: «Les paraules han perdut la seva innocència». Tot plegat ve a compte de la introducció a la llista de candidates de ‘mena’, que és i no és una paraula, perquè no deixa de ser la lexicalització d’unes sigles i, alhora, és clar, unes sigles que substitueixen un sintagma amb el qual anomenem una categoria que, pel que sembla, no sabem definir amb menys recursos: «Menors d’edat no acompanyats».

El mateix Gamper, a ‘Las mejores palabras’, parla dels «usos cosificadors de les futures víctimes». Ho diu amb referència al nazisme i a allò que Kemplerer atribuïa al Tercer Reich: «Les paraules poden ser com minúscules dosis d’arsènic». Sembla que no passi res i al final arriben les seqüeles del verí. Finalment, a requesta d’Afers Socials, ‘mena’ no serà el neologisme de l’any. Encara que triguem més a escriure-ho, ens quedarem amb paraules tan velles com ‘menor’, ‘edat’, ‘no’ i ‘acompanyat’. Tan velles i tan terribles, totes juntes.