¿De què parlarem?

Tot i que tendim a veure la política en termes unidimensionals amb partits que es posicionen més o menys lluny uns dels altres entre dos punts, els estudis sobre el tema ens indiquen que no ho és. Les actituds de la majoria de ciutadans i partits s’ordenen sota dos o tres dimensions separades que estructuren el pensament en diferents conflictes i que generen diferents dinàmiques de competició entre els partits. Les aliances que es creen quan els votants i partits pensen en la política econòmica del Govern no són les mateixes que es creen quan els votants pensen en la relació d’Espanya amb Europa, les que es creen quan pensen en el model territorial del país o les que es creen quan pensen en termes de feminisme i política social. Les coalicions naturals i els comportaments dels votants varien, perquè els diferents partits no són a la mateixa distància entre si en tots els conflictes.

Aquesta situació fa que l’actual negociació de Govern sigui potencialment clau per entendre les dinàmiques polítiques del futur. No només per qui pugui acabar tenint certes carteres o per quines polítiques s’acabaran impulsant, també per entendre quins temes seran a dalt del tot de l’agenda de Govern i quina lògica determinarà la lluita partidista entre l’oposició i el Govern del futur.

Un Govern format per Podem i el PSOE amb el recolzament de partits regionalistes és probable que sigui un Govern que impulsi bàsicament temes en els quals votants d’aquests partits estan d’acord. Probablement, temes relacionats amb la política econòmica i social. Aquesta situació obligaria els mitjans i l’oposició a debatre d’aquests temes i això faria que el debat entre el Govern i l’oposició, i per tant la competició electoral, se centrés en temes de model econòmic i social. Això no implica que altres temes, com ara l’estructura del país i la reforma política, desapareguin de l’agenda. Especialment perquè el recolzament necessari dels independentistes posaria el tema en l’agenda. Però no es pot esperar que el gran tema de debat del Govern sorgit d’aquesta coalició fos el debat territorial.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Si, al contrari, el Govern surt d’un pacte entreel PSOE i el PP, els temes econòmics i socials difícilment seran al capdavant de l’agenda, ja que són temes en els quals els dos grans partits, i els seus votants, no comparteixen posició. Aquesta situació probablement generaria una agenda basada en les reformes polítiques i estructurals de l’Estat. Una situació que, de nou, també implicaria que el debat Govern-oposició s’estructurés amb aquests conflictes. Amb Vox, Podem i els regionalistes marcant distancia del Govern en model d’Estat, més que temes econòmics i socials.

Així, el debat de les pròximes setmanes determinarà no només el Govern de l’Estat, sinó també l’agenda probable dels pròxims anys. I això, al seu torn, marcarà les reformes que impulsarem amb més o menys comoditat.